Administració en línia

Una de les coses bones que ens han dut la tec­no­lo­gia i les lleis que han obli­gat a la seva imple­men­tació ha estat l’admi­nis­tració electrònica, gràcies a la qual fer tràmits ha esde­vin­gut tota una altra cosa lluny de les cues i dels temps d’espera, tot i que no sem­bla una via de doble sen­tit. Així, excepció feta de l’esquerda digi­tal exis­tent encara per a un sec­tor de població que té difi­cul­tats per domi­nar aques­tes eines o per acce­dir-hi, actu­al­ment pre­sen­tar una instància, sol·lici­tar un permís, fer una recla­mació i pagar tri­buts són tràmits que es poden fer des de casa, amb rapi­desa i segu­re­tat, i amb la tran­quil·litat de no haver de des­plaçar-se i per­dre temps per anar a cor­reus a enviar cer­ti­fi­cats o a la seu física de la casa de la vila de Riu­da­re­nes o Vila­fant.

Ara bé, com deia, no sem­bla que aquesta rapi­desa tin­gui una doble direcció, atès que les admi­nis­tra­ci­ons locals, ja sigui per una manca de pre­visió o per negligència del legis­la­dor, no dis­po­sen de mit­jans sufi­ci­ents per garan­tir una actu­ació con­forme a les expec­ta­ti­ves gene­ra­des en el ciu­tadà usu­ari d’aquest sis­tema. Si tenim en compte que les empre­ses, els pro­fes­si­o­nals i els autònoms hi estan obli­gats i molts par­ti­cu­lars ja s’hi han aco­llit amb nor­ma­li­tat amb el cer­ti­fi­cat digi­tal o l’idcat, la frus­tració per la manca de reci­pro­ci­tat és clara i més aviat sem­bla que, tras­pas­sat el llin­dar de la case­lla del tràmit con­cret que hem mar­cat al web sig­nat i enviat a tra­mi­tar, a l’altra banda hi hagi un munt de paper pen­dent de revi­sar sense prou per­so­nal per fer-ho en el ter­mini i amb eficàcia.

Les admi­nis­tra­ci­ons locals han assu­mit els dar­rers anys mol­tes fun­ci­ons que les des­bor­den i la seva moder­nit­zació no pot pas­sar només per la porta d’entrada, cal agi­lit­zar la de sor­tida per no gene­rar més desànim a la ciu­ta­da­nia. No és assu­mi­ble per a un veí de Bes­canó, posem per cas, pre­sen­tar un escrit per dema­nar la repa­ració d’un fanal perquè el seu car­rer és a les fos­ques i que pas­sin els dies i els mesos sense res­posta i sense indi­cis d’acti­vi­tat. No pot ser que l’admi­nis­tració en línia acabi obli­gant el ciu­tadà a anar a l’ajun­ta­ment, com es feia anti­ga­ment, per acon­se­guir que arre­glin el fanal del car­rer.