D’Overton fins a Mart

Els nazis van esmerçar molta ener­gia en el fet pro­pa­gandístic i en l’ús estu­diat dels símbols. A la dècada dels anys trenta del segle pas­sat es van dedi­car a repar­tir fal­sos bit­llets de tren a les esta­ci­ons a tot­hom que els sem­blava jueu. “Bit­llet només d’anada cap a Jeru­sa­lem”, hi deien. L’amenaça de depor­tació per qüestió d’ori­gen ser­via per asse­nya­lar i asset­jar la comu­ni­tat jueva. Ins­truïts per la fla­mant experiència del fei­xisme, pio­ner en la for­mu­lació de l’odi al dife­rent en doc­trina política, pre­pa­ra­ven la huma­ni­tat cap a l’abisme del mal abso­lut. Depor­ta­ci­ons en massa cap a camps de con­cen­tració que esde­vin­drien camps d’exter­mini de jueus, gita­nos, dis­ca­pa­ci­tats, homo­se­xu­als, comu­nis­tes i altres opo­si­tors polítics.

Gai­rebé cent anys després, als matei­xos car­rers, els hereus del nazisme els copien la pro­pa­ganda. Amb vista a les elec­ci­ons del 23 de febrer, Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD) ha repar­tit fal­sos bit­llets d’avió als domi­ci­lis de per­so­nes amb cognoms sos­pi­to­sos de no tenir un ori­gen ale­many pur, sobre­tot aquells que con­si­de­ren que podrien pertànyer a musul­mans. “Bit­llet només d’anada a un país segur”, diuen. Ho acom­pa­nyen d’una paraula que ha sor­git de les pro­fun­di­tats de l’aljub endogàmic neo­nazi i que està des­ti­nada a ocu­par la cen­tra­li­tat mediàtica d’enguany: ree­mi­gració. És a dir, depor­tació forçada i mas­siva de tot­hom que tin­gui un ori­gen immi­grant, indi­fe­rent­ment del seu pas­sa­port, per tal de “puri­fi­car la raça”.

L’artífex d’haver desen­ter­rat el mot neo­nazi ree­mi­gració i acon­se­guir endi­nyar-lo en el dis­curs de la nova dreta radi­cal popu­lista és l’austríac Mar­tin Sell­ner. El 2019, després de l’atemp­tat ultra­dretà a dues mes­qui­tes a Christc­hurch, Nova Zelanda, que va dei­xar 51 morts, la poli­cia va reve­lar que Sell­ner havia fet una donació de 1.500 euros a l’autor de l’atemp­tat, el neo­nazi Bren­ton Tar­rant, abans que per­petrés la matança. També es va des­co­brir que Sell­ner havia estat en con­tacte els mesos pre­vis amb el ter­ro­rista, a través de cor­reus electrònics, empe­nyent-lo a radi­ca­lit­zar-se. Al mes de maig lide­rarà una tro­bada de l’extrema dreta mun­dial a Itàlia apa­dri­nada per la Lliga.

El novem­bre del 2023 Sell­ner es va reu­nir amb un grup d’ale­manys influ­ents i diri­gents d’AfD per ins­truir-los sobre com acon­se­guir que les idees neo­na­zis, com ara la neteja ètnica sota forma de ree­mi­gració, sor­tis­sin de la mar­gi­na­li­tat i fos­sin popu­lars. Sell­ner cal­cu­lava que calien només deu anys més de dre­ta­nit­zar l’opinió pública cri­mi­na­lit­zant la immi­gració, cre­ant un clima de por i des­con­fiança, per tal que aques­tes idees que ara xoquen amb l’escull dels drets humans fos­sin con­si­de­ra­des “de sen­tit comú”. És a dir, calia una dècada per tal de des­plaçar la fines­tra d’Over­ton, el con­cepte de ciència política que explica allò soci­al­ment accep­ta­ble. Sell­ner va pecar de pru­dent; no comp­tava amb la pro­vi­den­cial irrupció en escena d’un actor que acce­le­ra­ria el tempo de difusió de la ide­o­lo­gia d’odi a mar­xes forçades: el mag­nat Elon Musk, que ha esbot­zat la fines­tra d’Over­ton amb un cop de braç alçat en directe mun­dial.

L’home més ric del món també aspira a ser-ne el més influ­ent a nivell polític. I amb aquest objec­tiu va com­prar l’àgora més potent de l’època con­tem­porània, Twit­ter/X, des d’on pro­mo­ci­ona comp­tes neo­na­zis, notícies fal­ses per cri­mi­na­lit­zar immi­grants i els polítics de la dreta radi­cal popu­lista, com Trump, Milei, Meloni, Sal­vini o la líder d’AfD, Wei­del. El dia de la inves­ti­dura de Trump, de qui és asses­sor, però, Musk va fer un gest que ha fet fer un salt a la història. El dia que tenia més focus al damunt, Musk va atre­vir-se a fer una salu­tació nazi, el gest tabú per excel·lència.

L’estratègia de Musk ha seguit tots els pas­sos de mani­pu­lació de la fines­tra d’Over­ton. Intro­duir un gest con­si­de­rat into­le­ra­ble sota forma de pro­vo­cació, man­te­nir l’ambigüitat per gene­rar con­fusió i així acon­se­guir des­sen­si­bi­lit­zar la soci­e­tat cap al gest en si i cap a allò que sim­bo­litza. Al final, la idea que hi ha al dar­rere, el neo­na­zisme, es nor­ma­litza. “S’hi ha atre­vit, quin paio tan enorme!”, va comen­tar Sell­ner quan Musk va fer la salu­tació nazi, men­tre, des­pre­vin­guts i amb el peu can­viat, els mit­jans d’arreu del món li seguien el joc posant a debat el gest. Com si de cop pogues­sin exis­tir jus­ti­fi­ca­ci­ons per fer-lo. I així és com el mag­nat que apunta cap a Mart amb deli­ris messiànics ha acon­se­guit empènyer el món una mica més a prop de l’abisme.