D’Overton fins a Mart

Els nazis van esmerçar molta energia en el fet propagandístic i en l’ús estudiat dels símbols. A la dècada dels anys trenta del segle passat es van dedicar a repartir falsos bitllets de tren a les estacions a tothom que els semblava jueu. “Bitllet només d’anada cap a Jerusalem”, hi deien. L’amenaça de deportació per qüestió d’origen servia per assenyalar i assetjar la comunitat jueva. Instruïts per la flamant experiència del feixisme, pioner en la formulació de l’odi al diferent en doctrina política, preparaven la humanitat cap a l’abisme del mal absolut. Deportacions en massa cap a camps de concentració que esdevindrien camps d’extermini de jueus, gitanos, discapacitats, homosexuals, comunistes i altres opositors polítics.

Gairebé cent anys després, als mateixos carrers, els hereus del nazisme els copien la propaganda. Amb vista a les eleccions del 23 de febrer, Alternativa per Alemanya (AfD) ha repartit falsos bitllets d’avió als domicilis de persones amb cognoms sospitosos de no tenir un origen alemany pur, sobretot aquells que consideren que podrien pertànyer a musulmans. “Bitllet només d’anada a un país segur”, diuen. Ho acompanyen d’una paraula que ha sorgit de les profunditats de l’aljub endogàmic neonazi i que està destinada a ocupar la centralitat mediàtica d’enguany: reemigració. És a dir, deportació forçada i massiva de tothom que tingui un origen immigrant, indiferentment del seu passaport, per tal de “purificar la raça”.

L’artífex d’haver desenterrat el mot neonazi reemigració i aconseguir endinyar-lo en el discurs de la nova dreta radical populista és l’austríac Martin Sellner. El 2019, després de l’atemptat ultradretà a dues mesquites a Christchurch, Nova Zelanda, que va deixar 51 morts, la policia va revelar que Sellner havia fet una donació de 1.500 euros a l’autor de l’atemptat, el neonazi Brenton Tarrant, abans que perpetrés la matança. També es va descobrir que Sellner havia estat en contacte els mesos previs amb el terrorista, a través de correus electrònics, empenyent-lo a radicalitzar-se. Al mes de maig liderarà una trobada de l’extrema dreta mundial a Itàlia apadrinada per la Lliga.

El novembre del 2023 Sellner es va reunir amb un grup d’alemanys influents i dirigents d’AfD per instruir-los sobre com aconseguir que les idees neonazis, com ara la neteja ètnica sota forma de reemigració, sortissin de la marginalitat i fossin populars. Sellner calculava que calien només deu anys més de dretanitzar l’opinió pública criminalitzant la immigració, creant un clima de por i desconfiança, per tal que aquestes idees que ara xoquen amb l’escull dels drets humans fossin considerades “de sentit comú”. És a dir, calia una dècada per tal de desplaçar la finestra d’Overton, el concepte de ciència política que explica allò socialment acceptable. Sellner va pecar de prudent; no comptava amb la providencial irrupció en escena d’un actor que acceleraria el tempo de difusió de la ideologia d’odi a marxes forçades: el magnat Elon Musk, que ha esbotzat la finestra d’Overton amb un cop de braç alçat en directe mundial.

L’home més ric del món també aspira a ser-ne el més influent a nivell polític. I amb aquest objectiu va comprar l’àgora més potent de l’època contemporània, Twitter/X, des d’on promociona comptes neonazis, notícies falses per criminalitzar immigrants i els polítics de la dreta radical populista, com Trump, Milei, Meloni, Salvini o la líder d’AfD, Weidel. El dia de la investidura de Trump, de qui és assessor, però, Musk va fer un gest que ha fet fer un salt a la història. El dia que tenia més focus al damunt, Musk va atrevir-se a fer una salutació nazi, el gest tabú per excel·lència.

L’estratègia de Musk ha seguit tots els passos de manipulació de la finestra d’Overton. Introduir un gest considerat intolerable sota forma de provocació, mantenir l’ambigüitat per generar confusió i així aconseguir dessensibilitzar la societat cap al gest en si i cap a allò que simbolitza. Al final, la idea que hi ha al darrere, el neonazisme, es normalitza. “S’hi ha atrevit, quin paio tan enorme!”, va comentar Sellner quan Musk va fer la salutació nazi, mentre, desprevinguts i amb el peu canviat, els mitjans d’arreu del món li seguien el joc posant a debat el gest. Com si de cop poguessin existir justificacions per fer-lo. I així és com el magnat que apunta cap a Mart amb deliris messiànics ha aconseguit empènyer el món una mica més a prop de l’abisme.