Jovent innovador

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de llegir el document Agència catalana per a la innovació. La innovació per avançar cap a una Catalunya sostenible i competitiva, elaborat pels membres del col·lectiu País de Demà (conegut com a Grup de Poblet). És un exhaustiu document, de més de quaranta pàgines, en què es detalla la urgent necessitat de promoure de manera activa la innovació i, per fer-ho, la conveniència de crear una Agència executiva específica. Els autors fan una avaluació de la situació de Catalunya en ciència, indústria i innovació i llurs mancances, punts forts i febles, així com l’encaix de l’Agència dins l’organigrama del govern.

El document hauria de ser analitzat amb detall pel govern, atès que planteja amb rigor temes estratègics per a Catalunya. La seva lectura obliga a una reflexió en profunditat. Catalunya disposa d’una Llei de la Ciència pròpia i del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, però, com bé diuen els autors del document, cal una eina executiva més eficaç. Els autors indiquen que, malauradament, els objectius del Pacte estan lluny de ser assolits. A parer meu, per manca de concreció en els responsables de les accions, el seguiment i l’execució, cosa que també troben a faltar els autors del document.

Al document hi ha l’apartat Mesures polítiques per impulsar Catalunya cap a una economia pròspera, algunes de les quals ja apareixen al Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Entre les propostes del Grup de Poblet, n’hi ha una que em sembla la columna vertebral de la societat del coneixement i que és avui motiu d’encès debat i negociació. L’enuncien com: “Impulsar la formació a les noves realitats i potenciar les competències digitals i STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).” És increïble i decebedor veure com, en un país que vol ser líder en innovació, s’està lluitant per evitar que l’educació secundària es degradi encara més i per aconseguir potenciar-la. Influir en la innovació del país a través de l’educació exigeix un currículum integrat que ofereixi als alumnes les capacitats d’anàlisi, avaluació, pensament crític i creatiu, competències digitals i comunicació escrita i oral, a més d’una àmplia formació STEM. És una formació que ensenya els estudiants a pensar i no què pensar. És la base de la creativitat.

Amb l’aprenentatge integral STEM, amb problemes i treballs pràctics i lectura de texts científics, es promou el pensament crític, la curiositat, la persistència, la presa de decisions, el lideratge, l’emprenedoria i la creativitat, qualitats bàsiques del caràcter innovador. També l’acceptació del fracàs. La no acceptació és un greu problema en la formació dels joves i un dels principals frens a l’emprenedoria. Aquesta formació afavoreix que surtin innovadors amb pensament lògic i autònom i tecnològicament competents. A més de preparar per a les clàssiques carreres STEM –matemàtiques, enginyeries, arquitectura, ciències experimentals i ciències de la salut– també ho fa per a altres com ara informàtica, intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, robòtica, bioinformàtica, ciència de dades, ciències ambientals i disseny.

És indiscutible que, malgrat algunes manifestacions de suport i alguna acció menor, els diferents governs no han fet gairebé res per potenciar aquestes competències, més aviat els canvis del sistema educatiu han anat en sentit contrari. Ara, a causa de les darreres propostes de canvi, la comunitat educativa ha explotat i reaccionat en defensa de l’educació científica, però els problemes venen d’abans. Un país en què els joves que surten de les escoles i universitats siguin creatius, emprenedors i innovadors no s’aconseguirà en poc temps. Tot el que depèn del cicle complet d’educació és llarg, però si s’hi introdueixen canvis immediats, aviat veurem els fruits.

Seré crític. Quantes persones d’aquest govern o dels anteriors tenen formació STEM? Algunes, però poques, i sense prou pes específic per haver introduït un pensament STEM en l’acció de govern. Formar un govern demana molts equilibris, però mai he vist que es valorés afegir-hi pensament científic. És complicat gestionar temes que es desconeixen, sobretot quan els col·laboradors més directes tampoc els coneixen. Com compensar aquesta mancança? No es tracta d’encarregar a uns quants experts un informe i no fer-ne res. El document del Grup de Poblet hi aporta algunes idees.