Planeta esgotat

Algunes vegades he sentit que la raça humana és el virus de la Terra. Que cada persona deixa un gran rastre de deixalles al planeta. Que som massa humans... Però si realment fóssim massa, per què hi ha pobles abandonats? Per què ens amunteguen en nuclis on l’aire esdevé irrespirable i el soroll ofega el pensament? Si som tan intel·ligents, per què no hem establert límits racionals al creixement de les ciutats i al nombre de vehicles que les engoleixen?

Mentrestant, l’economia lineal xucla els recursos amb la voracitat d’un depredador que no entén que, quan hagi consumit tot el que l’envolta, només li quedarà la pròpia fam. I nosaltres, què fem? Esperem. Un miracle, una catàstrofe o un decret impossible? Els polítics, aquells que haurien de ser l’antídot contra aquesta decadència, sovint semblen una càrrega més, un engranatge rovellat dins una màquina que només gira en benefici dels grans monstres de l’economia. Si aquests últims són els qui dominen el món, per què paguem tants intermediaris inútils? Per què ens aferrem a aquesta il·lusió de govern si la realitat es decideix en despatxos on els vots no pesen gens?

Potser, al final, l’únic que ens podria donar una resposta seria un extraterrestre menys intel·ligent, ja que un de realment intel·ligent, senzillament, passaria de llarg.