La UE i la unificació dels mercats financers

Ja fa temps que la UE s’inter­roga sobre quins camins ha de menar els anys a venir per seguir sent un actor indis­pen­sa­ble en l’eco­no­mia mun­dial. Una reflexió que l’ha dut a la cer­tesa que la seva eco­no­mia ha d’esco­me­tre i superar diver­sos rep­tes si no vol roman­dre en una posició de vul­ne­ra­bi­li­tat en el con­cert mun­dial. El debat sobre com ha de ser l’eco­no­mia comu­nitària a par­tir d’ara ha de pivo­tar sobre tres eixos ben clars: una acti­vi­tat des­car­bo­nit­zada, la que per­met la sobi­ra­nia energètica que pos­si­bi­lita l’impuls de les ener­gies reno­va­bles; l’aposta per la digi­ta­lit­zació, amb el valor afe­git que això aporta per gua­nyar en pro­duc­ti­vi­tat, i la recu­pe­ració de la iden­ti­tat indus­trial que antany fou el pun­tal sobre el qual des­can­sava la com­pe­ti­ti­vi­tat de l’arc comu­ni­tari. Per arri­bar a aquests objec­tius, una de les ambi­ci­ons dels poders de la UE és, dins les diver­ses fases d’inte­gració que encara li res­ten pen­dents, asso­lir una Unió dels Mer­cats de Capi­tals (UMC), una borsa paneu­ro­pea, que pogués ofe­rir liqui­di­tats com les que ofe­reix la borsa nord-ame­ri­cana, i con­tri­buir a la mus­cu­lació finan­cera dels grans cam­pi­ons empre­sa­ri­als euro­peus.

Aquesta inte­gració de les diver­ses bor­ses cobeja superar la con­tra­dicció que suposa que, men­tre que la UE pesa un 20% en el PIB mun­dial, els seus mer­cats bor­sa­ris només repre­sen­ten un 10% de capi­ta­lit­zació. Això és així en bona part pel fet cul­tu­ral que bona part del finançament de les empre­ses pro­ce­deix de les fonts bancàries, men­tre que als EUA hi té força més pes el mer­cat de capi­tals, prou dinàmic per atreure empre­ses euro­pees en el moment de deci­dir que volen sor­tir a borsa. Així doncs, el desen­vo­lu­pa­ment d’uns mer­cats de capi­tals inte­grats és fona­men­tal perquè les empre­ses acce­dei­xin a una base més àmplia d’estal­vi­a­dors i puguin finançar-se a un cost més reduït. És clar que una UMC, pro­jecte que hau­ria de pren­dre volada d’aquí al 2030, demana molt capi­tal de volun­tat política perquè tots els socis comu­ni­ta­ris cedei­xin sobi­ra­nia per tal d’har­mo­nit­zar marcs comp­ta­bles i fis­cals i eli­mi­nar tota mena de bar­re­res trans­fron­te­re­res.