La vida no pot ser una loteria

Als baixos de la finca que té portal en una doble numeració, el 122 del carrer Consell de Cent i el 137 de Calàbria, no hi ha cap administració de loteria. Sí que hi ha una pastisseria amb uns xuixos extraordinaris i uns tortells de nata amb un aspecte immillorable, detall a tenir en compte encara que els dolços en principi no tinguin res a veure amb aquesta història.

En aquest edifici que forma xamfrà, i que es coneix com la Casa Orsola, no s’hi ven loteria però ahir al matí semblava que hi havia caigut una pluja de milions. “És com si ens hagués tocat la grossa”, deia entrant feliç a casa seva la Rosa, una de les veïnes més veteranes de la finca, amb més de 60 anys al lloc i que mai ha patit pel seu futur perquè té un contracte de lloguer de renda antiga. La felicitat de la Rosa era de solidaritat amb els veïns amenaçats de perdre el pis pel venciment del seu contracte representats per en Josep Torrent, que fins ahir havia sobreviscut a dos intents de desnonaments.

Com que les negociacions entre l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Habitat 3, la Sindicatura de Greuges i l’empresa Lioness s’havia fet sense comunicar-ho als veïns, quan ahir al matí va començar a córrer la brama que l’edifici passava a mans municipals i es garantia l’habitatge per als llogaters en situació de risc i l’ús social de la finca, va semblar talment que la cosa era fruit de la loteria, amb premi a la tranquil·litat per als veïns de la Casa Orsola, un de 9,2 milions per al propietari de la casa i un altre en forma de medalla per al consistori (que en això de la loteria l’administració pública sempre guanya).

I com passa en els sortejos de loteria, el lloc es va omplir ràpidament de periodistes per captar l’alegria dels afortunats i, efectivament, s’hi van poder veure escenes de felicitat i felicitacions mútues entre els veïns del barri, fins que va arribar la gent de les armilles taronja, gent del Sindicat de Llogateres, i el miratge d’un Nadal en ple febrer es va esvair per tornar a la realitat de la Barcelona de lloguers a 1.200 euros de mitjana.

Entre el 2021 i el 2025 han passat només quatre anys i entre una data i una altra data el preu de la finca s’ha encarit 2,7 milions, tot i ser comprada per sota del preu de mercat. És evident que és una compra que arriba tard i ho fa fruit de la contundent mobilització popular i de l’empenta al diàleg donada pel síndic de greuges, David Bondia.

Entre un any i l’altre també hi ha hagut milers de desnonaments –1.428 només el segon trimestre del 2024, al conjunt de la demarcació de Barcelona– i els que hi continuarà havent. Per exemple, a només 880 passes de la Casa Orsola hi ha un altre edifici, la Casa Papallona, dels balcons de la quals els veïns ja han penjat pancartes alertant que el bloc s’ha declarat en lluita contra l’afany especulatiu dels propietaris.

La pregunta és quants veïns de quants altres edificis entre la Casa Orsola i la Casa Papallona pateixen en silenci, sense pancartes als balcons, pel risc d’haver de marxar del seu pis per culpa de “la llei del mercat”. Una altra pregunta en forma de dilema retorna la crònica als tortells de nata: comprar un pastís i cava per fer festa i celebrar-ho, com si fos diumenge, o en tot cas destinar el tortell i la nata a la cara d’algun polític per recordar-li que el dret a l’habitatge és universal i no exclusiu dels que tenen sort en la loteria.