Pagesos i govern es donen una oportunitat

Un any després de les grans mobi­lit­za­ci­ons de la page­sia cata­lana, ha hagut d’estar sobre la taula la pos­si­bi­li­tat que es repe­tis­sin per fer reac­ci­o­nar el govern i tan­car un acord ‘in extre­mis’, diu­menge al ves­pre, que ho evités. L’exe­cu­tiu d’Illa ha acon­se­guit parar el cop i gua­nyar temps a canvi d’un com­promís d’arro­man­gar-se. Perquè, si bé és cert que només l’últim mig any és res­pon­sa­bi­li­tat seva, la rea­li­tat és que han pas­sat dotze mesos i les pro­blemàtiques que ofe­ga­ven agri­cul­tors i rama­ders no només no s’han resolt sinó que s’hi ha afe­git l’amenaça dels efec­tes de l’acord comer­cial de la UE amb el Mer­co­sur –amb l’ele­ment de com­petència des­lle­ial que intro­du­eix–, pen­dent de rati­fi­cació per l’euro­cam­bra i pels par­la­ments esta­tals dels Vint-i-set. Sense menys­te­nir els aspec­tes més tan­gi­bles de l’acord amb el con­se­ller Ordeig –sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva, més recur­sos con­tra roba­to­ris, pla­gues, seque­res, fis­ca­li­tat en com­bus­ti­ble, dona­ci­ons i suc­ces­si­ons, cre­ació de la nova cate­go­ria d’explo­tació agrària de caràcter fami­liar...–, el prin­ci­pal motiu d’espe­rança és la comissió que quin­ze­nal­ment vet­llarà perquè els 19 com­pro­mi­sos sig­nats s’omplin de con­tin­gut. Serà en aquesta taula on es cali­brarà si el govern acce­lera prou les actu­a­ci­ons per aju­dar a la super­vivència d’un sec­tor que, si bé ja només repre­senta l’1,2% –i a la baixa– de la població activa cata­lana, aporta pre­uats valors afe­gits en ter­mes de salut, nutrició, equi­li­bri ter­ri­to­rial, medi ambi­ent, pre­venció d’incen­dis i altres qüesti­ons que cada dia gua­nyen més pes en l’agenda social i de model de país. Admi­nis­tració i sec­tor han d’assu­mir que no totes les solu­ci­ons estan en mans de la Gene­ra­li­tat ni de la seva capa­ci­tat d’influència, però aquest fet no pot ser un pre­text per fre­nar unes millo­res que són impres­cin­di­bles. El sec­tor té a favor el suport d’una ciu­ta­da­nia capaç de rela­ti­vit­zar les molèsties d’una hipotètica mobi­lit­zació dura, però l’altra cara de la moneda és la falta d’uni­tat entre els repre­sen­tants sin­di­cals davant la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons agràries. Tam­poc passa per alt la potència del movi­ment Revolta Pagesa, sor­git de manera prou espontània davant la insa­tis­facció per la gestió dels sin­di­cats agra­ris de tota la vida.