Si és boig, que el tanquin!

Ja em sap greu un títol tan explícit i segurament tan políticament incorrecte en els dies que corren en què sembla que queda malament dir les coses pel seu nom, però la frase que faig servir de titular l’havia sentit moltes vegades als meus avis per casos molt concrets. I va ser la que em va venir al cap quan escoltava les explicacions de la consellera d’Interior, Núria Parlon, quan la interpel·laven en més d’un mitjà de comunicació a causa dels problemes que comportava un home que té pertorbades les seves facultats mentals i que a Barcelona havia agredit un home sense motiu. Succeïa pocs mesos després que fos notícia perquè havia fet el mateix amb un nadó que portava un dels seus pares i ja tenia més de trenta antecedents per fets violents. Vaig entendre la consellera, que va parlar d’una manera molt política i va dir que els Mossos feien la seva feina i que la continuarien fent, però que aquesta feina era detenir algú si provocava un incident i posar-lo a disposició judicial. Políticament correcta, la consellera. Els ho tradueixo. I si els jutges els deixen en llibertat, no hi podem fer res!

I té raó. Però a la ciutadania què carai li expliquen, em va dir un amic meu que ho escoltava al mateix temps que jo. I també té raó. A veure, no ha passat i no voldria que aquest article es referís només a l’home que ha agredit gent, però si quan va colpejar violentament el nadó li hagués provocat ferides irreversibles, què hauria passat? O a l’home que va agredir? Què diríem amb un mort? El tema sembla clar. Aquest home provoca un incident violent i el detenen. El porten al jutjat i, suposo que amb una visita del forense entremig, queda clar que no pot ser responsable dels fets que ha protagonitzat perquè té una malaltia mental. No se l’empresona preventivament ni se’l deixa en llibertat, sinó que passa a mans dels metges. Ingressat en un centre psiquiàtric, se’l medica i dies després es considera que està estabilitzat i se’l deixa en llibertat. Se suposa que amb mediació. Però qui el controla? Doncs queda clar que hi tornarà, fins que passi alguna cosa greu.

No pensin que demano que posin gent a la presó. Però si és un perill per a la gent, cal actuar. I jo no soc jutge, però suposo que els jutges i les autoritats governatives sí que saben què han de fer. No hi ha mai risc zero, certament, però no és aquest el tema. Si la llei està mal feta, doncs potser cal canviar-la. I conec que les lleis són garantistes, però si no hi ha familiars que puguin fer-se’n càrrec, deixar una persona així al carrer és potencialment perillós. Si passa alguna cosa, llavors què faran? Tirar-se els plats pel cap, uns als altres?

El problema de la multireincidència, i deixo el cas d’aquesta persona malalta, és gravíssim. Als ciutadans ens exigeixen posar-nos al dia digitalment per tenir relacions amb l’administració. Doncs que l’administració de Justícia es posi les piles i es posin al dia digitalment per relacionar-se entre ells. Que un jutjat sàpiga si un detingut té, com és el cas, cent o cent cinquanta detencions. I que actuï en conseqüència, perquè una persona que les té no pot ser que continuï fent malifetes. Si no és així, de qui és la responsabilitat?