Separar què?

Gauguin era un pedòfil. Céline, nazi. I Alain Delon, homòfob. Carl Andre va ser acusat, i absolt per falta de proves, d’haver matat la seva dona, la també artista Ana Mendieta. Alice Munro va consentir que el seu marit abusés sexualment de la seva filla petita. I Picasso maltractava psicològicament i probablement també físicament les seves companyes. Podríem dedicar tota aquesta columna, i el diari sencer, a fer una llista de grans creadors que han estat autèntics monstres de paraula i/o de fet en la vida privada. I així i tot continuem admirant les seves pintures, les seves pel·lícules i els seus llibres. Però no pas de la mateixa manera com les admiraríem si mai haguessin transcendit els seus pensaments i els seus actes. És impossible separar l’autor de l’obra, debat en voga els darrers temps segrestat per interessos ideològics, econòmics i mediàtics. Ho acabem de veure ara amb el cas de Karla Sofía Gascón, la primera actriu trans amb possibilitats de guanyar un Oscar, una racista de manual. Hi ha qui entreveu una mà negra en la seva caiguda als inferns, cosa que segurament és certa i és pervers, però tant hi fa. Sempre, en tot, hem de voler estar informats. Els comportaments dels personatges públics són imprescindibles per entendre’ls i és clar que condicionen la nostra relació amb ells, per genis que siguin.