Estirabots contra l’estabilitat mundial
L’acord d’alto el foc a la Franja de Gaza va ser fruit d’un treballadíssim esforç diplomàtic de molts actors i, malgrat la seva extrema fragilitat, la persistència d’alguns atacs israelians i l’anunci d’ajornament de l’alliberament d’ostatges per part de Hamàs, és una fita molt positiva per a totes les parts i per a l’estabilitat de la regió. Tots aquests beneficis estan amenaçats, però, pel comportament erràtic i fatxenda de Trump, que, després d’haver-se atribuït el mèrit d’un acord tancat sota l’administració de Biden i d’haver advocat després per expulsar els palestins de la Franja per convertir aquell territori en un complex de luxe, ara reclama que “esclati l’infern” en aquell enclavament si Hamàs no allibera, de forma immediata, tots els ostatges. Les paraules del president nord-americà, a banda de posar en perill l’alto el foc, han tornat a deixar desconcertada la comunitat internacional, ja prou desorientada aquestes darreres setmanes pels moviments impulsius i testosterònics del cap de la Casa Blanca.
Els líders internacionals no saben ben bé com reaccionar a l’allau d’activitat del president nord-americà. La Unió Europea (UE) encara està buscant una resposta a l’amenaça de guerra comercial i no ha anat més enllà de l’anunci que els aranzels tindran conseqüències. L’esperança és, un cop més, confiar que la complexa situació econòmica que hauran d’afrontar els Vint-i-set els donarà una oportunitat de reorientar la seva política comercial cap a altres mercats, de la mateixa manera que alguns països europeus han trobat alternatives al gas rus. En tot cas, tant la UE com la resta del món haurà d’aprendre a conviure amb el fet que la primera potència mundial hagi canviat les regles del joc acceptades per la comunitat internacional. Trump se sent fort perquè controla, de moment, el poder executiu i el legislatiu dels EUA i perquè hi ha una majoria conservadora al Tribunal Suprem, però la borsa i els poders econòmics del seu propi país ja li han fet saber que no pot jugar tan alegrement amb l’economia mundial. Ara falta que s’adoni també que el món és multipolar i que els EUA ja no poden fer el que els plagui sense comptar amb la resta.