Despatx Oval i ‘Air Force One’

Ho fa pel motiu que ho fa i no ho fa pel motiu que ho hau­ria de fer. Per això Donald Trump es queda curt amb les res­tric­ci­ons a peri­o­dis­tes. El pre­si­dent ame­ricà ha vetat l’entrada als peri­o­dis­tes de l’agència AP (Asso­ci­a­ted Press) al Des­patx Oval i a l’Air Force One perquè es neguen a reba­te­jar el golf de Mèxic com ho ha fet el man­da­tari repu­blicà. De fet, Trump no hau­ria de vetar-los només quan con­voca en aquests llocs i no ho hau­ria de fer només amb Asso­ci­a­ted Press. Si Trump volgués ser un refor­mista de veri­tat dei­xa­ria de con­vo­car peri­o­dis­tes i supo­sats peri­o­dis­tes a con­ferències de premsa. Que els veti a tots. Millor encara, que s’aca­bin les com­pa­rei­xen­ces i el tocar cuixa periodístic. Segu­ra­ment han sigut impres­cin­di­bles des del segle XIX com a cor­retja de trans­missió de la infor­mació, però el 2025 són una anti­ga­lla, com l’uni­forme de la Guàrdia Suïssa. Les de Trump, i les de tots els poders i pode­ro­sos del món mun­dial. No calen. Són una pèrdua de temps i de diners per part dels poders públics i per part de les empre­ses periodísti­ques. Ni els uns ni els altres lli­guen els gos­sos amb llon­ga­nis­ses. Fer con­ferències de premsa pre­sen­ci­als només té el sen­tit que forma part de la litúrgia del poder. Com bona part dels cot­xes ofi­ci­als, els des­pat­xos, els secre­ta­ri­ats, les escol­tes, les die­tes i els ser­veis de pro­to­col, per citar-ne alguns. Per trans­me­tre la infor­mació a la ciu­ta­da­nia avui hi ha mil for­mes més efi­ca­ces i ren­di­bles.