Naftalina i carnestoltes

Hi ha temes que fan una olor de ranci que tomba d’esquena, de naf­ta­lina poc fina, a un déjà vu que fins i tot pro­voca man­dra, amb la quan­ti­tat de pro­ble­mes que la gent té diària­ment. A Ter­rassa hi estem abo­nats i acos­tu­mats quan arriba el car­nes­tol­tes, la festa de la dis­bauxa, que cri­tica amb humor més o menys encer­tat les per­so­nes, ins­ti­tu­ci­ons i col·lec­tius que domi­nen i con­tro­len la ciu­tat i el país. Només cal repas­sar cada any, i des de fa dècades, la publi­cació clan­des­tina i satírica El Xer­ra­meca de Tetassa que “parla amb veu alta i surt quan fa falta”. Però com una tra­dició cada x anys el car­tell genera polèmica, que sem­pre va bé per fer una mica de publi­ci­tat a la festa. El sexe, la religió i la política acos­tu­men a ser l’ase dels cops, i com un res­sort fan sal­tar col·lec­tius i enti­tats, de tots colors i ide­o­lo­gies, ofe­ses per una set­mana.

Enguany no ha estat cap excepció i la Con­fra­ria de la Mas­ca­rada va pre­sen­tar al Com­plex Fune­rari Muni­ci­pal de Ter­rassa l’esco­llit per a l’ocasió entre onze pro­pos­tes i per votació: un bisbe a qua­tre gra­pes amb saba­tes de taló ver­mell. I reacció pre­vi­si­ble de PP, Vox, el Con­sell Inter­re­ligiós i o, sor­presa, del síndic muni­ci­pal de greu­ges El Mus­tapha Ben el Fassi Mezo­uar, que ha emès un comu­ni­cat en què mos­tra el seu “rebuig davant del menys­preu que es mos­tra cap a una con­fessió reli­gi­osa tan expan­dida a tot el món com és la religió catòlica”, hi afe­geix que “la lli­ber­tat d’expressió és un dret humà reco­ne­gut però no s’ha de con­fon­dre amb la mofa i l’escarni diri­git a cre­en­ces reli­gi­o­ses” i ho rebla amb un “no es pot con­sen­tir aquesta forma d’humi­liar, ofen­dre i fal­tar al res­pecte”. Res a dir en reco­llir una queixa si li arriba i tras­lla­dar-la a l’admi­nis­tració amb un sug­ge­ri­ment o reco­ma­nació... però cal un comu­ni­cat? Ni tan sols deixa clar que es tracti d’una actu­ació d’ofici.

Cal­drien cur­sets de car­nes­tol­tes o car­na­vals per saber con­tex­tu­a­lit­zar algu­nes de les acci­ons que s’hi fan. Entenc que es puguin mos­trar ofe­sos i que ho expres­sin, però d’aquí que alguns ens dema­nin la reti­rada i que la Fun­dación Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos ho porti als tri­bu­nals per delicte d’odi... És clar que són els matei­xos que ja ho van dema­nar pel gag de la Vir­gen del Rocío de TV3, causa que es va arxi­var perquè es trac­tava de “lli­ber­tat d’expressió”. A cadascú l’ofe­nen coses dife­rents, però el con­text marca i és tan absurd com denun­ciar càntics amb insults d’equips rivals en una com­pe­tició espor­tiva no ama­teur on es mouen molts diners i no hi pre­do­mi­nen, pre­ci­sa­ment, els valors de l’espor­ti­vi­tat.

En qual­se­vol cas, els orga­nit­za­dors del XLVIII Car­nes­tol­tes ja han acon­se­guit la publi­ci­tat que volien dins d’una allau d’actes de car­na­vals a tot el país com ja va pas­sar el 2011 o el 2018. En aquest dar­rer i en ple 155, tres mans sim­bo­lit­zant PP, PSC i C’s gra­pe­ja­ven una dona. Enti­tats femi­nis­tes també es van quei­xar i al final va ser par­ci­al­ment cen­su­rat. No enten­dre el con­text.