Pendents de les urnes a Alemanya

Diu­menge que ve els ale­manys ani­ran a votar en una de les elec­ci­ons més trans­cen­den­tals de les últi­mes dècades a la República Fede­ral, que hau­ran de mesu­rar la força de l’extrema dreta d’Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD) –a la qual els son­de­jos ator­guen la segona posició– i la capa­ci­tat de la resta de par­tits per impe­dir que pugui con­di­ci­o­nar, de manera directa o indi­recta, el govern del país. El con­sens sobre la neces­si­tat de pre­ser­var el talla­focs con­tra AfD s’ha esquer­dat durant la cam­pa­nya després que el mateix líder de la cris­ti­a­no­demòcrata CDU i can­di­dat favo­rit per con­ver­tir-se en el nou can­ce­ller, Fri­e­drich Merz, recor­regués als seus vots per fer apro­var al Par­la­ment una moció res­tric­tiva con­tra l’entrada d’immi­grants. La pressió elec­to­ral dels ultres, unida al males­tar gene­rat pels dar­rers atemp­tats per­pe­trats per estran­gers, el va por­tar a fer un pas que va ser àmpli­a­ment con­dem­nat per la resta de l’espec­tre polític, fins i tot per l’antiga can­ce­llera Merkel, ante­ces­sora de Merz al cap­da­vant de la CDU.

I és que els ale­manys, que s’han con­ju­rat con­tra el res­sor­gi­ment del seu pas­sat recent, no es poden per­me­tre cap con­cessió als que defen­sen postu­lats d’into­lerància i d’odi –ara, con­tra els immi­grants– com els que van ali­men­tar la barbàrie del nazisme, el segle pas­sat. Una altra cosa és que no cal­gui pre­gun­tar-se per què AfD puja elecció rere elecció, sobre­tot a l’est exco­mu­nista del país, i si el seu atrac­tiu va més enllà de mani­pu­lar i explo­tar les pors i les angoi­xes dels votants davant una con­jun­tura econòmica difícil, i impo­sar la seva agenda en qüesti­ons sen­si­bles –com ara la immi­gració– als par­tits tra­di­ci­o­nals, res­pon­sa­bles de la gestió pública des del 1948. Amb tot, hi ha senyals que indi­quen que el país és viu i reac­ci­ona al perill, començant per les pro­tes­tes mas­si­ves con­tra el flir­teig amb AfD, les aler­tes de les grans empre­ses sobre el risc de divisió social que com­porta la xenofòbia o la res­posta con­junta de Merz i el can­ce­ller Scholz con­tra les ingerències inèdites dels EUA en cam­pa­nya a favor d’AfD. Vivim un temps con­vuls a tot el món. Europa també neces­sita un govern democràtic, esta­ble i cla­ri­vi­dent a Berlín.