El cordó sanitari

En política fer un cordó sanitari és sinònim d’aïllar o marginar un partit per evitar que escali posicions. És una pràctica que s’ha fet a França i Alemanya. A Catalunya i Espanya, s’ha posat damunt la taula l’opció de fer un cordó sanitari a Vox, malgrat que el PP no dubta a l’hora de pactar amb el partit de l’extrema dreta per governar en comunitats autònomes i ajuntaments. A Madrid, Isabel Díaz Ayuso, del PP, va acceptar els vots de Vox per ser investida presidenta de la Comunitat, malgrat que no han entrat al seu govern. Al Parlament de Catalunya es fa quelcom semblant amb Aliança Catalana i més lleugerament amb Vox. El fet que Orriols continuï com a alcaldessa de Ripoll després de la inexistent i per tant fallida moció de censura a l’Ajuntament de Ripoll –bressol de Catalunya–, ha provocat un debat intern entre bastidors dels partits polítics sobre l’eficàcia de l’anomenat cordó sanitari. La conclusió generalitzada indica que no és una estratègia efectiva per frenar els partits extremistes ja que totes les enquestes coincideixen que ara mateix, sense eleccions a la vista, tant Vox com Aliança Catalana van a l’alça.

Eliminar el cordó no és una solució fàcil com tampoc ho va ser per a JxC despenjar-se de la moció de censura en contra de Sílvia Orriols i quedar-se sense l’alcaldia de Ripoll i ser criticats per la resta de grups independentistes.

Allò preferible seria trobar arguments vàlids per contrarestar l’adversari, sigui de l’extrema dreta o d’on vulgui. La setmana passada, Sílvia Orriols, només aplaudida per la seva única companya d’escó, va denunciar corrupció per valor de dos mil milions d’euros en les polítiques d’acolliment de la Generalitat. Assegurava que el fet era real, sense ensenyar documents creïbles. Per l’altra banda, ningú ha mostrat papers suficients, bàsicament dels anteriors governs catalans, per desmentir tal magnitud de xifres i tots plegats, governs, oposició i periodistes, ens hem quedat tan tranquils.