ANC: escalada de mobilitzacions

Rendir-se és la via més ràpida de desescalar un conflicte. No cal anar a cap universitat nord-americana a explicar-ho com farà el MHP Aragonès . L’Assemblea no es rendeix i passa a l’ofensiva. El seu full de ruta , en l’apartat del front civil, planteja una escalada de mobilitzacions per desfermar un nou embat amb l’Estat espanyol.

Catalunya no pot rendir-se, si no vol desaparèixer com a nació. La reacció contra la sentència del 2010 del TC contra l’Estatut va engegar l’escalada del conflicte amb Espanya que va portar al referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Els partits que han ocupat la Generalitat els darrers anys han acatat aquella sentència i la legalitat espanyola. Donar-se per vençut porta a la degradació social i a la minorització galopant del català. La recent enquesta d’usos lingüístics del català constata el seu retrocés incessant, especialment greu entre els joves. Igualment l’Idescat ha constatat que el 24% de la nostra població es troba en risc de pobresa o exclusió social.

La independència és peremptòria perquè és l’única cosa que pot revertir la desnacionalització i l’increment de les desigualtats socials. Per guanyar-la, el full de ruta de l’Assemblea proposa una escalada de mobilitzacions i lluita no-violenta; una escalada per generar la Catalunya forta que necessitem per vèncer; una escalada per recuperar la capacitat de paralitzar el país que l’independentisme va demostrar el 3 d’octubre de 2017.

El gran repte de l’independentisme és despertar el nostre poble de l’apatia i la resignació. L’Assemblea fa una crida a convertir els efectes de l’ocupació espanyola en el fibló de l’escalada de mobilitzacions. Fa una crida a transformar la indignació per l’exacció colonial de 22.000 milions d’euros anuals en l’esperó que desvetlli els ànims narcotitzats. Les lluites per un habitatge digne, per una pagesia respectada, contra el caos dels trens de Rodalies, contra les llistes d’espera en la sanitat, contra la degradació de l’ensenyament, etc. s’han de canalitzar contra la seva causa, l’ocupació espanyola, i vers l’única solució, la independència.

L’Assemblea fa una crida a sotragar el nostre poble per tornar als carrers contra la desnacionalització. La militància personal és imprescindible, però no n’hi ha prou. La lluita és política. Contra la residualització del català, cal combatre la supremacia del castellà imposada per la Constitució espanyola. Conèixer el català ha de ser un deure, com ho és saber el castellà. Els ciutadans de Catalunya ho van aprovar en referèndum l’any 2006, però el TC espanyol ho va tombar. Només una llei com la que té Andorra pot garantir el futur de la nostra llengua. Però si el Parlament l’aprovés, seria declarada anticonstitucional. Només la República Catalana podrà fer-ho i per això l’escalada per la independència és imperativa.

El full de ruta de l’Assemblea proposa un debat rigorós sobre les causes i els efectes del salt de sis a vuit milions d’habitants. Amagar la qüestió deixa lliure el camp per als qui escampen la xenofòbia. L’ANC fa una crida als nouvinguts a incorporar-se a l’escalada de mobilitzacions perquè també pateixen els efectes de la colonització espanyola. La República Catalana és urgentíssima, perquè només això pot restablir l’ascensor social, la clau històrica de la integració dels nous catalans.

En definitiva, l’Assemblea no es rendeix i es compromet en l’escalada de mobilitzacions que ens ha de portar a la independència, al costat de la regeneració democràtica i la internacionalització del nostre conflicte amb Espanya.