Monument fallit a Gràcia

Al Palau Robert exposen fins a finals de març una reconstrucció amb tècniques digitals de com devia ser el monument Despertar de l’Aurora que l’escultor Joan Borrell i Nicolau va erigir als Jardinets de Gràcia durant els fastos de l’Exposició de 1929 i que, en menys de dos anys, encara inacabat, ja es va haver de retirar per la reprovació general. L’obra, que havia d’incorporar les figures de Minerva, Diana, Hèlios i Selene, a més de dos carros tirats per cavalls encabritats, i nimfes, cérvols i llebrers en un tancat escenogràfic amb parterres, fonts i quatre grans columnes coronades per àguiles (ai!), pecava del mateix que espatlla tants altres monuments: la incontinència, l’anacronisme, el xisclet operístic. Els veïns no només el van trobar desfasat, més propi de la dictadura primoriverista que de la República imminent, sinó que també van clamar al cel perquè entorpia l’accés al barri de Gràcia. Que al final el desmantellessin, el poc o molt que ja era a lloc, devia ser més motivat per la nosa que feia que no pas per la lletjor, que ha trobat sempre partidaris entusiastes entre els governants. Borrell i Nicolau era un bon escultor, bastant fi de vegades, com en el monument a Verdaguer, però li va tocar formar-se en el noucentisme d’almanac i, si no estaves disposat a endinsar-te pels camins incerts de l’avantguarda, seguir-hi fidel fins i tot quan ja no podia oferir sinó una carrincloneria camuflada amb draperia grecoromana. Que el subtítol del Palau Robert inclogui l’expressió “un ensomni noucentista”, com si Prat de la Riba encara fos viu, és ja un mal principi.