Entre ‘lounges’ i ‘showrooms’

Sense abandonar un carrer del centre de Barcelona, i en una distància d’uns dos-cents metres, passo per diferents negocis que em criden l’atenció. El primer és un bar d’entrepans i tapes de tota la vida però en aquest cas concret s’anuncia, amb un cartell ben lluminós i de color lila, com a Lounge. Desconec si el negoci és plaent, còmode i elegant per donar sentit al nou bateig, però almenys les cadires de la terrassa no semblen les que imaginaries al lloc somiat per descansar. Al costat, paret amb paret del bar que vol donar una imatge moderna quan molts el que busquem com bojos és allò clàssic que funcionava, es pot llegir amb lletres aptes per a qualsevol miop “Eat real”. No sé què ofereixen en aquell indret. Els meus coneixements d’anglès em duen a traduir-ho com a menjar de veritat. Existeix, per tant, l’“Eat unreal”? Davant els dubtes que tot plegat em genera, passo de llarg. Següent negoci: “Honest greens.” Ara sí que quedo descol·locada. No tinc ni la més remota idea del que em poden oferir en un negoci que el meu cervell tradueix com a “verdures honestes”. L’enciam pot ser més o menys honest? I les albergínies? A escassa distància les oficines de tota la vida han passat a ser seus de consulting. No especifica en quina llengua s’ha de fer la consulta, ni sé en quin moment vam decidir renunciar a l’idioma de la casa. En català, de fet, i sense abandonar aquests dos-cents metres, només diviso un “supermercat” i el cartell de Rodalies. És el món al revés. Els que van néixer lluny retolen en català i els de sempre s’han passat a l’anglès. De restaurants i bars on ofereixen “Mediterranean food” n’hi ha tants que no te’ls acabes, i passa el mateix amb els “Showrooms”. Com era allò de sentir-te estranger a la teva pròpia casa? O potser encaixa millor allò que el pitjor enemic és un mateix.