Faltava el mediador

Estava vivint més relaxat i amb més tranquil·litat d’esperit del que ja hi visc habitualment. És per la força, quantitat i esplendor que han florit als alzinars del costat de casa dotzenes i dotzenes de mates i matolls de marfull, que els darrers hiverns, amb la sequera, els havia costat. Hi ha trossos de bosc en què tot són espaterrants concentracions de corimbes i més corimbes del “llorer bord”. Quasi sempre d’un blanc quasi lletós. A voltes d’un blanc que vermelleja. Per constatar com l’àvia Neus que l’alegria dura poc a casa del pobre, dimecres Àgora Republicana (els d’en Tardà) varen decidir que no tindria la festa en pau. La proposta d’obrir-se a no independentistes inclou la institucionalització d’acords amb les esquerres i el cordó sanitari a Junts i AC. En diuen accentuar l’eix ideològic. Fer la independència sense ciutadans de centredreta, dreta i ultradreta no dona majories ni el dia del judici final a la tarda, que és el que busquen. I el plat bonic me l’ha acabat de trencar el centredreta amb la comèdia i barrabassada de seqüència informativa del cap de setmana. Zapatero dient que no passin ànsia, que arriben al 2027. El mediador (el que faltava) demanant un pas enrere a Junts, que retiri la qüestió de confiança. I Junts que diu que ho decidirà avui després d’un “debat rigorós” a l’executiva. No sé si esperar per engegar-los a fer la mar. L’Orriols exhibeix una rialla com una màquina de fer viseres.