Fugides hipotètiques
Els polítics la saben molt llarga, s’exclama un lector. Jo hi estic d’acord. L’han de saber llarga per poder fer la seva feina, que no és pas fàcil.
–No, no. Jo no parlo pas de fer la feina. La feina, rai! Més bé o més malament, tots se’n surten. Jo parlo de com saben esquitllar-se quan les coses se’ls posen difícils. De com troben sortides enginyoses per fugir sense quedar malament. Miri, li explicaré dos casos que són, tal com jo ho entenc, evidents.
Quan aquest home es posa així, tremolo. Té unes idees molt recargolades. Em fa una mica de por, però algun cop n’encerta alguna, de manera que el deixo dir, per si de cas.
–Miri, recorda com el president Mas es va estalviar les patacades de l’octubre i moltes de les seves conseqüències? Li veig a la cara que no en té ni idea. El president Mas havia anat a Madrid a demanar un concert econòmic. Li van dir que no. I ell es va enfadar: si no me’l doneu, marxem d’Espanya. No se’l van creure. Llavors va començar a organitzar el referèndum. Tampoc se’l creien. A les eleccions prometé el referèndum i la independència. Va guanyar. Ara pla. Què podia fer? Oblidar les promeses? Dimitir? Tirar endavant sense possibilitats de guanyar i anar a presó?
– Exacte, què havia de fer?
– Casualment passaven per allà els amics de la CUP i es necessitaven els seus vots. Als cupaires no els feia gaire gràcia en Mas president. Era fàcil. Només calia sumar dos i dos. La CUP veta Mas, Mas fa un pas al costat i ve ingènuament l’alcalde Puigdemont a fer-se càrrec de tot. Ja sap com va anar...
No sé què dir-li. No té cap prova de tot això.
- Un altre cas. El president Torra governa la Generalitat. Hi ha arribat una mica de rebot. No podia pas dir que no. Però se la veu venir a sobre. El procés i les seves conseqüències li passaran pel damunt. Ell és independentista confés i decidit. Aviat haurà d’afrontar el repte d’acotar el cap davant Madrid o anar a presó. Casualment té penjada al balcó una pancarta que no agrada a la Junta Electoral. No la despenja. El fan fora per aquesta petita desobediència. I se’n va cap a Girona a fer d’expresident.
