‘Milicians’, encara?

Durant la para­fernàlia de l’entrega per part de Hamàs dels cadàvers de qua­tre ostat­ges isra­e­li­ans, una mare i els seus dos fills –un nadó de nou mesos i el seu germà de qua­tre anys–, con­ver­tits en símbol del cap­ti­veri dels ostat­ges, i un home de 83 anys, acti­vista per la pau, aquells havien pen­jat una immensa pan­carta en què Neta­nyahu apa­rei­xia com un vam­pir, ja que, en un immens exer­cici d’hipo­cre­sia i de cinisme, el cul­pa­bi­lit­za­ven de la mort d’aquests ostat­ges, atès que s’hau­ria produït durant els bom­bar­de­jos isra­e­li­ans a la Franja. Fa uns dies veiérem l’entrega de tres ostat­ges isra­e­li­ans més, amb evi­dents indi­cis de des­nu­trició, un dels quals havia per­dut 35 qui­los durant el seu cap­ti­veri sota els túnels de Gaza. El 7 d’octu­bre del 2023, els “mili­ci­ans” de Hamàs varen llançar un atac ter­ro­rista con­tra Israel i varen pro­vo­car una autèntica mas­sa­cre en què mori­ren unes 1.200 per­so­nes i en segres­ta­ren unes altres 240, la majo­ria civils, a banda de come­tre diver­ses menes d’agres­si­ons sexu­als con­tra joves isra­e­li­a­nes. Fins quan hau­rem d’espe­rar perquè els mit­jans de comu­ni­cació els ano­me­nin com el que real­ment són i no com a mili­ci­ans? Un terme que esdevé insul­tant per a la memòria dels mili­ci­ans de veri­tat com, per exem­ple, aquells volun­ta­ris civils cata­lans que durant la Guerra Civil se n’ana­ren a llui­tar con­tra el fei­xisme al front d’Aragó.