Intel·ligència artificial?

En l’aplicació abusiva i errònia del concepte intel·ligència s’hi afegeix “artificial”, per donar un nou valor a quelcom que no deixa de ser una tecnologia, un conjunt d’algoritmes, sense gaire més prestacions de les que és capaç. Donem valor de veritat a quelcom que no ho és, per insistència, per repetició. La intel·ligència “artificial” s’aplica en l’àmbit local o municipal. Aquest oxímoron només s’explica pel desconeixement i per universalitat del concepte, essent més una figura retòrica que una realitat. La complexitat del fenomen explica que convertim quelcom intel·ligent en un objecte màgic al qual atribuïm propietats infinites. I és cert que això podrà ser així, perquè no sabem del que pot ser capaç, però com diuen les lleis de la complexitat, els fenòmens complexos causen comportaments senzills. Es pot considerar que un ajuntament és una organització intel·ligent si per gestionar un permís d’obra menor et cobra una taxa pel simple procés de passar una petició d’una taula a una altra? És una organització prou intel·ligent aquella que exigeix una cita prèvia o un horari determinat per accedir a un servei?. És intel·ligent un objecte voluminós de plàstic rígid que està pensat per contenir residus, que s’obre només quan li dones una instrucció fent ús d’una lectura magnètica? No és intel·ligència, ni humana ni artificial, tenir els carrers bruts i les papereres plenes a vessar, els cotxes mal aparcats, les bicicletes i els patinets per voreres sense respectar les normes de convivència i brètols impedint el descans nocturn dels veïns. La intel·ligència dita “artificial” és un concepte que genera pors i crea expectatives irreals de la capacitat final d’aquesta tecnologia. Com alguns experts defensen, ara per ara és sols una intel·ligència humana augmentada. Aquesta capacitat augmentada no ha de canviar l’home ni substituir-lo, sinó que ha de potenciar la col·laboració entre els dos per obtenir un millor resultat. És, contràriament al que es creu, una oportunitat per desenvolupar millor les capacitats humanes, les naturals, aquelles que les màquines encara no poden superar. Si els ajuntaments i ens locals despleguessin tota la intel·ligència humana que tenen potser es podrien estalviar l’ús erroni i contradictori i insistent de l’adjectiu “artificial” per a qualsevol innovació.