2025: l’any de la innovació?

Ja fa temps que llegim i veiem com la carrera tecnològica i les innovacions que transformen la manera en què vivim es produeixen lluny de casa nostra. Les grans magnituds d’inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) es produeixen en empreses nord-americanes i a l’estat xinès, principalment, i ho fan amb números que impressionen. Per exemple, només Google inverteix més en R+D+I que tot l’estat espanyol.

Què estem fent a Europa per contrarestar-ho? Per competir-hi? Per no quedar-nos enrere i dependre de les innovacions dels altres? Cada vegada són més les veus que posen el crit al cel respecte a aquests temes, que són cabdals per mantenir el benestar i la millora de la qualitat de vida de la que hem gaudit a Europa des de poc després de la final de la segona guerra mundial. Es qüestiona que pensem massa a regular i poc a com fer front a aquest repte.

Just amb l’objectiu de millorar la R+D+I a Europa, fa anys que es van posar en marxa tot una colla de mecanismes per fomentar la producció científica i la recerca d’excel·lència, tant a nivell europeu, amb els ajuts de l’European Research Council (ERC), com a nivell català, amb el desplegament d’una sèrie de normatives i reglaments al voltant de la Llei de la Ciència de finals dels anys 90. Tant a Europa com a Catalunya, però, s’ha constatat que, després de tots aquests anys d’inversió en recerca de qualitat mundial, la transferència a la societat, és a dir, l’impacte d’aquesta recerca en generació de riquesa, de benestar per a la gent i de prosperitat no és evident. Ens hem quedat més amb la R+D i hem oblidat la ‘I’ d’innovació i hem estat poc eficients en fer funcionar els signes ‘+’ de la fórmula.

A Catalunya, el 2023 es va revisar la Llei de la Ciència per incentivar aquesta transferència. Actualment, el sistema català de R+D+I lidera la captació de fons Horizon Europe a l’estat i les nostres institucions de recerca estan quasi sempre entre les primeres cinc d’Europa guanyant aquests fons competitius. El 2023 Catalunya va aconseguir el 3,3 per cent de les ajudes concedides per l’ERC, amb només l’1,8 per cent de la població del sistema.

Just després de la pandèmia, la necessitat de convertir en innovacions amb impacte per a la ciutadania la recerca de qualitat que es generava es va posar encara més de manifest. I es va posar fil a l’agulla. Per aconseguir-ho es van llançar els fons Next Generation Europe, de resiliència i transformació del model productiu europeu. Després del seu disseny el 2020 i del llançament a Espanya el 2021, quin ha estat l’impacte d’aquests fons? Els resultats malauradament han estat minsos pel què fa a la inversió en tecnologies innovadores que veritablement transformin el nostre model productiu i millorin la nostra competitivitat. La inversió en R+D+I respecte al PIB ha pujat el 2023 fins al 1,5 per cent a l’estat, certament, però això està ben lluny de l’objectiu del 3 per cent que establim quan ens fixem en els guarismes de les regions més pròsperes d’Europa. I, a més, aquest increment significa 3.000 milions d’euros, un 2 per cent mal comptat dels 160.000 milions d’euros dels fons Next Generation que s’han invertit entre 2021 i 2026 a l’estat espanyol.

Sembla doncs evident que els NextGenEU no han servit per transformar el nostre model productiu i que encara queda molta feina per fer.

Tot i aquestes dades, en la segona edició del Congrés Eurecat –el principal centre tecnològic de Catalunya i segon de l’estat, on més de 800 persones treballem per generar innovació amb impacte– ens declaràvem “tecnooptimistes i industrialistes” i demanàvem a empreses i administracions més i millor inversió en R+D+I d’impacte, igual que fa a l’estat la FEDIT (Federación Española de Centros Tecnológicos) o a Europe l’EARTO (European Association of Research & Tecnhology Organisations).

Actualment es parla que ens cal “autonomia estratègica” o “sobirania industrial”. Això és, a més de coherent amb l’entorn geopolític, bo pel teòric increment de la inversió d’R+D+I que ens ha de portar competitivitat i prosperitat.

Macron, en el seu discurs a la nació de cap d’any deia: “per a que els nostres infants visquin millor que nosaltres, és necessari que s’inventin a França i a Europa les tecnologies i les empreses que donaran forma al món de demà (...) ens cal posar fi a l’esperit naïf d’Europa, ens cal definir les nostres pròpies regles per relacionar-nos amb el món, ens cal el despertar europeu: despertar científic, intel·lectual, tecnològic, industrial, agrícola, energètic i ecològic. Ens cal invertir decididament i ràpidament en tot això per aconseguir un futur millor. Per altra banda, l’Informe Draghi posa molt l’accent en la necessitat de potenciar la R+D+I d’impacte, igual com diu Macron.

Serem capaços de fer-ho? Incrementarem amb decisió tant empreses com el sector públic la nostra inversió en projectes innovadors que tinguin impacte en la millora del nostre benestar? Que ens portin prosperitat? Vet-ho aquí, el meu desig per aquest any que comencem: que el 2025 sigui l’any de la innovació.