La jutgessa Ruiz

De sor­presa en sor­presa vaig lle­gint els argu­ments del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana cada vegada que s’intenta acla­rir què va fer el 29 d’octu­bre a la tarda quan una dana asso­lava els pobles perifèrics de la capi­tal i el seu govern no decla­rava l’estat d’emergència fins que ja era molt tard. I reco­nec la incre­du­li­tat i per­ple­xi­tat que em genera que encara avui tot un pre­si­dent pugui actuar amb aquesta falta d’impu­ni­tat i manca de trans­parència davant d’uns fets tan greus. Ni el seu par­tit, ni els socis de govern, ni la soci­e­tat valen­ci­ana han pogut acla­rir res ni fer dimi­tir Mazón, men­tre ell encara con­ti­nua impas­si­ble i afe­gint comen­ta­ris i acu­sa­ci­ons que encara fan més tèrbola la seva actu­ació durant la dana. Ahir, final­ment, va ser la jut­gessa de Catar­roja Nuria Ruiz qui per pri­mer cop deter­mi­nava que la com­petència en pro­tecció civil és autonòmica, i ho dic­tava en no adme­tre a tràmit una que­re­lla de l’asso­ci­ació Hazte Oír con­tra la dele­gada del govern a València, a la qual el pre­si­dent Mazón ja havia cul­pat amb ante­ri­o­ri­tat. “No hi ha base legal”, acla­reix la jut­gessa que inves­tiga les morts i les lesi­ons que va pro­vo­car “una actu­ació negli­gent”. Un bri d’espe­rança al qual ens afer­rem perquè sigui Ruiz qui acabi parant els peus a Mazón i l’enviï al TSJV per acla­rir d’una vegada què va fer.