Capitalitat comercial

Un de cada cinc comerços va desaparèixer a Tortosa entre el 2019 i el 2023, segons el cens d’establiments comercials de Catalunya recollit recentment pel Setmanari l’Ebre. En l’àmbit de les Terres de l’Ebre, la reducció no va ser tan important, però també va arribar al 15,7%. Això vol dir 130 establiments comercials menys en quatre anys a Tortosa i una reducció de 437 comerços a la regió. Òbviament, no parlem de cap fenomen exclusiu ni de Tortosa, en altres èpoques la capital comercial indiscutible a l’Ebre i ara empetitida en este sentit, ni del territori de les comarques ebrenques, perquè el poder de les plataformes comercials en línia ha castigat els establiments familiars de tot el país.

I no només el comerç per internet ha resultat letal des de l’òptica d’aquelles petites empreses. La pandèmia va condicionar el futur de molts establiments i també ha pesat molt, en les darreres dècades, la concentració d’espai comercial en grans superfícies: resulta molt significatiu que malgrat la pèrdua de comerços, la superfície total de venda va augmentar, tant a Tortosa com a les Terres de l’Ebre, on a l’hora de fer una radiografia comercial cal matisar també que hi juguen factors específics com el vincle comercial entre la Ribera d’Ebre i Reus o Lleida, o entre el sud del Montsià i Vinaròs.

Davant d’una realitat marcada per la davallada de botigues, el comerç tradicional té d’entrada dos opcions: evolucionar o lamentar l’agressivitat de tendències imparables i, és clar, un dels reptes es basa en la digitalització i la venda en línia, sí, també de productes exclusius de proximitat. L’Ajuntament d’Amposta va presentar l’any passat una guia de suport a la digitalització del comerç i, just abans del període analitzat en este article, el 2018 va nàixer la primera experiència de comerç electrònic de les Terres de l’Ebre, una iniciativa conjunta de la Sénia, Deltebre i la Ràpita per a adaptar la venda de productes locals als nous hàbits de consum.

A Tortosa potser l’actitud ha estat més tendent a llepar-se les ferides, però en realitat no hi ha disjuntiva: només hi ha un camí per a sobreviure. Resulta simptomàtic del paper que va arribar a tenir Tortosa el fet que la Universitat Rovira i Virgili haja fet un estudi a partir del qual fa propostes per a revitalitzar el comerç tortosí. La recepta és innovar i diversificar l’oferta comercial, amb la introducció de noves marques i establiments especialitzats; per ajustar els preus i fer promocions atractives; per millorar infraestructures com ara les zones d’aparcament o la il·luminació dels carrers més comercials i, finalment, per potenciar una atenció personalitzada al client que el satisfaça prou.

Potser ja no es podrà evitar que menys d’un de cada 10 tortosins facen totes les compres al municipi, com diu l’estadística; ni que Tarragona i Barcelona continuen exercint de potents pols d’atracció, però potser es pot evitar la sagnia i renàixer.