Se sabrà tot?

Els periodistes que vam estar en la primera línia del front informatiu del conflicte entre Catalunya i Aragó pel patrimoni artístic fronterer, durant els anys de més intensitat, tenim un problema: vam anar acumulant un munt de dades off the record, de fonts confidencials o extraoficials, que no hem publicat mai. Potser algun dia podrem desbloquejar-les i s’entendran millor algunes de les decisions que es van prendre, i les que no. Es van preparar bé tots els judicis? Va declarar tothom que podia aportar testimonis cabdals? El Museu de Lleida va rebre tot el suport, fins i tot moral, de les altes instàncies del país? La setmana passada es va jutjar el conseller Lluís Puig per haver frenat la sortida de les obres més valuoses del conjunt de Sixena, les que eren a Lleida. Puig no va fer res més que complir la llei del patrimoni català, que impedeix l’èxode de tota peça catalogada. És l’únic conseller que va respectar aquest blindatge. No ho va fer el seu predecessor, Santi Vila, que sí que va enviar a Aragó els béns que custodiava el MNAC; les rampoines del fons originari del monestir, es va dir, cosa que no era certa. I no ho va fer la seva successora, Àngels Ponsa, quan també va fer transportar a la comunitat veïna les obres de les parròquies de la Franja, i gairebé d’amagat. La història va anar així. I el que no s’ha explicat...