Cursos de català

Aquests dies és un tema recur­rent. En la llista de des­ti­na­ta­ris, em sorprèn que no s’hi esmen­tin les tre­ba­lla­do­res domèsti­ques i dones de com­pa­nyia de per­so­nes grans, sobre­tot dones. Com a mos­tra, penso en la nos­tra veïna, al cel sigui, que en va tenir diver­ses abans de neces­si­tar l’ingrés en una residència. Cap de les quals par­lava català: una l’obli­gava a mirar la tele en cas­tellà; una altra, a men­jar com a musul­mana que era... Per la seva edat, havia vis­cut i patit la dic­ta­dura, amb la con­seqüència força habi­tual de no defen­sar els seus drets i limi­tar-se a callar, encara més sent dona i sola. En els dar­rers anys, s’hi afe­gia la dependència i la fra­gi­li­tat.

Hi ha con­vivència, així que em sem­bla raó de més per pen­sar a fomen­tar l’apre­nen­tatge del català entre aquest col·lec­tiu.