Cursos de català

Aquests dies és un tema recurrent. En la llista de destinataris, em sorprèn que no s’hi esmentin les treballadores domèstiques i dones de companyia de persones grans, sobretot dones. Com a mostra, penso en la nostra veïna, al cel sigui, que en va tenir diverses abans de necessitar l’ingrés en una residència. Cap de les quals parlava català: una l’obligava a mirar la tele en castellà; una altra, a menjar com a musulmana que era... Per la seva edat, havia viscut i patit la dictadura, amb la conseqüència força habitual de no defensar els seus drets i limitar-se a callar, encara més sent dona i sola. En els darrers anys, s’hi afegia la dependència i la fragilitat.

Hi ha convivència, així que em sembla raó de més per pensar a fomentar l’aprenentatge del català entre aquest col·lectiu.