Lletra petita
Home, blanc i hetero
El resultat de les eleccions a Alemanya no fan res més que confirmar una cosa que ja fa temps que tothom intueix: per molts cordons que es posin l’extrema dreta creix i creixerà més. En les darreres eleccions europees va quedar en primera posició a França, Itàlia, Àustria, Hongria i Bèlgica. I si se sumen totes les formacions ultres als 27 països membres de la Unió Europea, arriben a prop del 25% dels vots. Fa vint anys no arribaven al 10%, i en fa quaranta, ni al 4%. Ara bé, l’extrema dreta europea està dividida, per més que algun cop es facin alguna foto conjunta. Segurament continuaran col·laborant i votant de forma unànime quan es tracti de la defensa dels valors del cristianisme, la negació del canvi climàtic i la càrrega contra la immigració. Però més enllà d’això, continuaran barallats. I és que les realitats de Giorgia Meloni, Viktor Orbán, Marine Le Pen o Santiago Abascal són molt diferents entre si. Però a la vella Europa el que passi no depèn de si mateixa. Sobretot perquè el sheriff Trump ha tornat i està disposat a fer un món a la seva mida. La seva i la dels seus amics. Un món en què per triomfar s’ha de ser un home blanc, heterosexual i capitalista. De raça. Un discurs que no s’allunya tant del que feien al segle passat Hitler, Franco i Mussolini. I ja sabem com va acabar tot plegat.
Per què, doncs, hi ha gent que acaba votant l’extrema dreta sense, en el fons, ser-ne? Per les sensacions personals i per un discurs que de mica en mica va agafant força. Sobretot pel que fa a la immigració. Gent que no són racistes però que s’acaben sentint forans al seu barri o al seu poble perquè la cosa ha sortit de mare. Persones a qui els han explicat que als que venen de fora els ho paguen tot, i que els d’aquí s’ho han de pagar tot. I tants i tants altres exemples. Però el que està en risc ja no és la pervivència del model tradicional de societat. Sinó que el risc és perdre el que s’ha tardat generacions a guanyar, com els drets de les dones o de col·lectius minoritaris. En definitiva: de les persones.