50 anys sembrant el canvi

El pas­sat 16 de febrer Justícia i Pau Girona va com­plir, ni més ni menys, mig segle de tra­jectòria i de lluita per la justícia social i la cons­trucció de la pau. L’ani­ver­sari coin­ci­deix amb un moment d’invo­lució dels valors democràtics, quan és, jus­ta­ment, la cerca d’aquests valors el que va moti­var el nai­xe­ment d’aquesta enti­tat en els anys del post­fran­quisme. Tot i així, avui la comissió giro­nina per­sis­teix a fer valer el lle­gat de l’Arcadi Oli­ve­ras, un dels refe­rents clau de JiP, quan deia que “estem obli­gats a no per­dre l’espe­rança”. Aquesta enti­tat paci­fista, fona­men­tada en valors cris­ti­ans i com­pro­mesa sem­pre en una actu­a­lit­zació cons­tant de les cau­ses entorn els drets humans, ha estat i és una referència indis­pen­sa­ble del tei­xit asso­ci­a­tiu gironí i un pun­tal de la reflexió més pro­funda i de mirada llarga a la Coor­di­na­dora d’ONG Solidàries. L’any 1975 la comissió giro­nina de JiP va nèixer en un moment mar­cat per la repressió i la manca de drets fona­men­tals que van carac­te­rit­zar el post­fran­quisme. Els pri­mers anys, la lluita con­tra la pena de mort i la defensa de les lli­ber­tats bàsiques van ser els seus eixos cen­trals. Més enda­vant, es van cen­trar a denun­ciar la des­pesa mili­tar, es van opo­sar a l’entrada d’Espa­nya a l’OTAN i van pro­moure la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal amb cam­pa­nyes com “el 0,7% per al desen­vo­lu­pa­ment”. L’espe­rit crític i trans­for­ma­dor de l’enti­tat també s’ha dei­xat sen­tir en altres àmbits com les finan­ces ètiques, l’habi­tatge digne, la dig­ni­tat de la població reclusa, el decrei­xe­ment i l’eco­lo­gia. Des dels seus ini­cis, l’enti­tat ha mos­trat una gran capa­ci­tat per abor­dar els grans rep­tes soci­als i polítics, tre­ba­llant de manera trans­ver­sal i res­pec­tu­osa amb totes les rea­li­tats i cul­tu­res, tant des de la sen­si­bi­lit­zació com des de la for­mació. Aquesta tasca no ha estat fàcil i, com totes les tra­jectòries dila­ta­des, l’enti­tat ha tin­gut els seus alts i bai­xos. Però mal­grat un con­text hos­til i a vol­tes des­co­rat­ja­dor com l’actual, JiP pro­posa un acte d’auto­ce­le­bració, de reco­nei­xe­ment a totes i cadas­cu­nes de les per­so­nes i enti­tats que han con­tribuït a fer pro­fitós camí. I és també una invi­tació a seguir cons­truint un món més just i digne per a tot­hom. Ara més que mai, JiP esdevé impres­cin­di­ble.