Nou líder alemany per a Europa

Alemanya ha votat en massa i els dos grans partits tradicionals democratacristià i socialdemòcrata podran formar una gran coalició, d’un pèl. Un possible resum del resultat electoral de diumenge és que “Alemanya enterra Angela Merkel”. El canvi d’era arriba curiosament amb el triomf del partit de l’excancellera, la Unió Cristiano-Demòcrata (CDU), ara amb Friedrich Merz al capdavant. El futur canceller, catòlic i renà, aconseguí liderar el seu partit al tercer intent el gener del 2022. Imprimí al partit un gir desacomplexadament conservador després del fracàs consecutiu de dos fugaços secretaris generals merkelians, o sia, de caire molt més centrista i continuista. La victòria de Friedrich Merz, tot i menor que l’esperada, valida aquesta estratègia i li permet, a ell i al país, deixar enrere l’ombra d’Angela Merkel, que plegà el desembre del 2021. La CDU ha aconseguit la fita de tornar a vèncer després de tan sols tres anys i mig a l’oposició.

Merz reconeix que la CDU propicià el naixement de la formació d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD). Implícitament, responsabilitza Merkel d’haver desplaçat el seu partit tan cap a l’esquerra que produí una enorme bossa de votants orfes a la seva dreta. Que l’AfD hagi doblat els vots, en canvi, ho atribueix al govern d’Olaf Scholz. El gegant econòmic europeu pateix recessió per tercer any consecutiu, un fet inaudit des de la Segona Guerra Mundial. S’ha demonitzat Friedrich Merz per un imaginari acostament a l’AfD. En campanya, fart dels atemptats terroristes per part d’estrangers sovint no regularitzats, Merz presentà una moció al Bundestag on es proposava un fort enduriment de la política de migració, i acceptà els vots de l’extrema dreta perquè tirés endavant. El seu argument és que el cordó sanitari a l’AfD exclou de l’arena política tot un bloc de dreta, amb la conseqüència que la política possible queda escorada i dominada per l’esquerra. Això allunya les decisions públiques de la voluntat de la majoria d’alemanys. La CDU no necessita justificar-se ni desmarcar-se de l’extrema dreta. El partit fundat per Konrad Adenauer s’inspira en els valors cristians. Defensa una societat oberta amb una economia social de mercat. És europeista, atlantista, i partidari de la integració de la immigració. Insisteix que cal ajudar en la victòria d’Ucraïna i preservar l’ordre de seguretat europeu. Friedrich Merz anuncià que ni parlaria, ni pactaria, ni encara menys governaria amb l’AfD, i així serà. La dreta europea, contràriament a l’espanyola, pot presentar credencials democràtiques impecables.

La CDU ha anunciat mesures enèrgiques per frenar l’arribada i permanència al país de persones sense dret a ser-hi, i recorda que no mirarà d’on vinguin els vots per aprovar-les al Parlament.

Una altra prioritat serà crear el marc polític per recuperar la competitivitat de l’economia, sobretot de la indústria. Els darrers tres anys, la indústria ha perdut 300.000 llocs de treball, mentre que cada any es destinen 100.000 milions d’euros d’inversió alemanya a l’estranger. Se’n culpen les feixugues càrregues fiscals i burocràtiques actuals. Merz assenyala que hi ha 600.000 llocs de treball vacants, 3 milions d’aturats, i 1,7 milions de beneficiaris de subsidis que podrien treballar perfectament, però que cobren per no fer-ho. Considera que fou un error (de Merkel) abandonar l’energia nuclear el 2011. Aposta fort pel tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur, perquè generarà creixement i obrirà nous mercats quan més en calen.

Merz insisteix que Putin està en guerra contra tot el món lliure, i especialment contra Europa. Davant l’amenaça del president Trump de retirar la protecció militar dels Estats Units, demana a França que estengui a Europa el seu paraigua nuclear. Per ell, la guerra a Ucraïna i Trump acceleren la fi del model alemany de negoci basat en importacions a bon preu d’Àsia, gas barat de Rússia, i la defensa a càrrec dels EUA. Això s’ha acabat i no tornarà. Alemanya ha de trobar un nou i reeixit model de negoci. Qui vol entomar el repte té 69 anys i cap experiència de govern, malgrat una dilatada carrera política que encetà d’adolescent i que abandonà durant quinze anys en perdre contra Merkel la contesa interna pel poder a la CDU.

Amb Friedrich Merz, Alemanya obtindrà un lideratge que li feia molta falta. A Europa també. Moltes de les seves propostes són aplicables també a casa nostra.