Com es nota la prima

Una dona jove diposita els productes que ha comprat a la cinta transportadora del supermercat. Al carro no hi cap ni una agulla. Més aviat és un miracle que en el tram final del trajecte, potser al passadís dels congelats, no se li hagi esfondrat la muntanya de menjar que ha acumulat, encaixat com peces de tetris. A la caixa, n’hi ha per una bona estona. Més val que s’hagi recordat de buidar el maleter del cotxe. Més val que aquell dia hi hagi dut el cotxe. La seva proximitat amb el treballador que l’atén i amb les dues persones situades a les caixes d’esquerra i dreta de la seva fan sospitar que o bé és clienta habitual o bé és treballadora del local però aquell dia té festa. El caixer que li està passant els productes pel lector revela l’enigma: “Com es nota la prima.” Ell sap perfectament que, aquest mes, i més concretament a final de mes, els treballadors d’aquesta cadena de supermercats cobren una prima. Tant ell com qui ara s’ha convertit en clienta ocasional, com les caixeres més properes, mostren la seva satisfacció pel cobrament d’una paga extra –potser de beneficis– poc després de superar la pujada de gener. “Tenia la nevera demanant auxili i sort de la prima o no tindria ni per menjar”, diu la compradora mentre accelera el ritme per anar omplint bosses i bosses amb productes bàsics. Desconec si la seva situació, hores abans de l’arribada dels diners, era tan crítica per començar a passar gana o per haver de demanar alguns euros prestats per poder adquirir viandes. Poc després, en arribar a casa, les xarxes socials d’una entitat que acompanya persones sobre les que pesa una ordre de desnonament bullen. No hi ha setmana que no demanin ajuda per paralitzar una desena de casos. Hem arribat a un extrem que una se sent afortunada quan per comprar menjar no ha de mirar quants dies falten per cobrar la nòmina o la prima.