Opinió

El factor humà

Les cases i les coses de Millet

La subhasta de la casa del lladre confés del Palau coincideix amb la venda de la casa pairal de la nissaga

Quan Pat Millet parlava de la imponent casa pairal que la família va habitar a l’Ametlla del Vallès li espurnejaven els ulls, d’orgull de nissaga, de nostàlgia dels temps passats i d’enyor del seu pare. Pat Millet era la filla petita de Fèlix Millet i Maristany, home de negocis i gran mecenes de la cultura d’aquest país, i a la mansió de l’Ametlla va viure en primera persona l’agonia i prompta mort del seu progenitor. A la Pat li va tocar morir el 2019, quatre anys abans que ho fes el seu germà Fèlix Maria, el lladre confés del Palau de la Música, que va traspassar el març del 2023. Pocs mesos després va venir el decés de Xavier Millet i amb ell desapareixia l’últim dels cinc germana Millet Tusell.

La mort és un fet, un punt final a l’existència. L’ésser humà desapareix però les pedres que l’han vist passar es queden i el seu destí, sovint, és tan sorprenent com imprevisible. És un caprici del temps que la notícia coneguda dimecres segons la qual el Palau de la Música ha comprat la casa de Fèlix Maria Millet, com a fórmula per rescabalar-se de l’espoli a través d’una futura venda de l’immoble, coincideixi amb el procés de venda de la casa pairal dels Millet, la que ben bé es pot considerar la genuïna mansió Millet.

La diferència en els preus ja marca que una casa i l’altra no tenen res a veure; la que s’ha quedat el Palau ha costat 780.000 euros, mentre que la mansió Millet s’ofereix al portal idealista al preu d’1.620.000 euros. Les característiques de l’edifici, una casa que va ser encarregada a l’arquitecte Lluís Bonet Garí, deixeble d’Antoni Gaudí, reprodueixen les d’una masia catalana amb un gran rellotge de sol a la façana principal. “Com que no hi havia cap escut nobiliari per posar, el pare va voler el rellotge”, recordava la Pat.

La mansió té 971 metres quadrats, vuit habitacions i a través de l’extens reportatge gràfic que hi ha al portal Idealista, on s’ofereix la venda, es poden recórrer les dependències fins a arribar a l’espectacular biblioteca que Millet Maristany es va fer construir al pis superior. Hi destaca la fusta, una escala per pujar a les estanteries superiors i els frescos que hi va pintar Togores i que, aparentment, es conserven en bon estat. La mansió Millet era un museu en si mateix, una pinacoteca amb Velázquez i Zurbarán i una galeria amb escultures de Clarà i Rebull.

Ja fa molts anys que els Millet van deixar la mansió pairal. Quan el fill Fèlix Maria es va voler fer una casa, ho va fer en uns terrenys de la finca que envoltaven la masia de l’Ametlla, En les imatges que s’han difós aquests dies amb motiu de la compra de l’habitatge del lladre confés del Palau s’hi veu la sala d’estar i la butaca blanca on seia els darrers temps, fumant compulsivament, esperant que la mort li arribés abans que l’obligació d’entrar a la presó.

A les fotos hi destaca el gran televisor on Millet s’entretenia amb la seva gran afició, veure jugar el Barça. Hi ha més objectes personals però no s’hi distingeix res que s’assembli al suport de la gravació que Millet va fer poc abans d’ingressar al centre penitenciari de Brians, en què donava tots els detalls de l’espoli que va callar en el judici, tots els detalls i tots els noms. Se sentia traït i era una manera de passar comptes amb els que ell creia que l’havien deixat caure. La gravació existeix, el que no se sap és si es posarà mai a la venda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.