Canvi climàtic: del dit al fet

Els aires que venen de la primera potència econòmica i militar del món, els Estats Units, no són gens favorables a la lluita contra el canvi climàtic. Per sort, la UE hi està molt compromesa i lidera a escala mundial aquesta lluita. S’hi aplica una àmplia regulació i s’hi inverteixen diners públics. I els particulars, quina actitud tenen respecte a aquest tema?

En un article recent al blog 5centims.cat es presenta el resum d’una investigació en què es mesura el suport social que té la lluita contra el canvi climàtic, distingint entre el suport difús o genèric (actituds a favor, que no tenen cost) i el suport específic (“hi estic a favor encara que les mesures em comportin costos”). La mesura del dit al fet l’han fet els autors del treball a partir de dos experiments realitzats sobre la base de dues enquestes fetes a una mostra de 3.000 persones cada una a l’Estat espanyol el 2024.

Per començar, la majoria d’enquestats consideren que el canvi climàtic és degut a l’acció de l’home (60% a Catalunya, 54% al conjunt de l’Estat) i en canvi són pocs els negacionistes (8% i 12%, respectivament). Com a exemples de polítiques públiques, les que obtenen més suport són limitar els creuers, fer zones de vianants i tancar centrals tèrmiques; les segueixen mesures com ara ampliar les zones de baixes emissions i posar impostos sobre el carboni; tenen menys suport mesures com ara un impost progressiu sobre els vols i prohibir la venda de cotxes de combustió el 2035. Dels resultats comparatius del suport que reben les polítiques quan se’n coneixen els costos i beneficis, destaca com a resultat que, en algunes polítiques, el suport a la lluita contra el canvi climàtic baixa. L’autointerès entra en escena: està molt bé la lluita però, si comporta sacrificis personals, ja no es veu tan clara. Una raó convincent perquè les coses relacionades amb els béns públics (com el clima) requereixen direcció i mà ferma del sector públic.