Parlem de la menopausa?

Arriba als meus ulls i a les meves oïdes un anunci televisiu que el Ministeri de Sanitat està difonent amb l’objectiu de normalitzar la menopausa, aquesta etapa de canvi que afecta ni més ni menys que la meitat del planeta. “Per fi!”, és el primer que penso quan descobreixo l’eslògan Parlem de la menopausa. M’agrada el contingut, el de l’anunci, no pas el de la menopausa, i trobo més que necessari que es tracti més –tractar-ho més és tan senzill com començar a parlar-ne. El problema, ara, és que no puc deixar de mirar la televisió i d’anar saltant de cadena en cadena a veure si emeten ràpid la segona part de la campanya, que és la que, n’estic convençuda, ens hauria d’aclarir amb qui haig o hem de parlar sobre el tema. Perquè fins ara, cada cop que ho he intentat, ja sigui amb el metge de capçalera, amb la ginecòloga, amb la farmacèutica, amb l’experta en remeis naturals o amb la dona que no pot dissimular els fogots a la cua del peix, tot el que m’he trobat per resposta ha estat un “poca cosa podem fer”. Així que tinc l’esperança que, aquest cop, no només se’ns convidi a formar part d’una o múltiples converses de sords. Confio que en parlarem i que ho farem per no quedar-nos només en quatre anuncis que ens vinguin a explicar que la menopausa mola, de la mateixa forma que algú ja ens va voler colar que la regla molava. I confio que tot allò que parlem serveixi perquè s’avanci en el tractament dels símptomes associats a la retirada de la menstruació, també per combatre els efectes psicològics que aquesta etapa té sobre moltes de nosaltres. Perquè jo, fins al moment, només he sentit dir que em prengui una pastilla si em fa mal el cap i, això sí, que m’apunti ràpid a un gimnàs per tonificar el cos i no sé quantes coses més, abans no sigui massa tard i vegi com els meus músculs s’arrosseguen per les voreres.