El voraviu
La quitança em fa ruc
Quin negoci és desendeutar-nos de 17.100 i coendeutar-nos de 83.250?
Em penso que ja ho he entès, encara que em costa molt d’explicar-ho. La veritat és que ho foten molt enrevessat. Per desendeutar comunitats autònomes (incloses algunes que fan veure que no volen desendeutar-se), l’Estat s’endeutarà. És a dir, que el que no pagarem com a catalans, madrilenys, andalusos, murcians, aragonesos, gallecs, valencians, asturians, castellans, canaris, extremenys, cantàbrics, illencs o de La Rioja, ho pagarem com a espanyols, que és el que som tots aquests segons la sagrada Constitució. Bascos i navarresos són peres d’un altre paner. El que fot basarda és que, com que no han explicat com ho pagaran els espanyols, no sabem si perdrem bous i esquelles en l’operació, ni si ens costarà més o menys car que pagant-ho com a catalans. Cap esperança que ens hi fem rics, i vist i sentit l’anàlisi de Felipe González, m’hi veig ruc, ruc, ruc. La crítica del gerro xinès als companys de partit ja no és ideològica. Els els fot pels descosits, que deia l’àvia Neus, i titlla directament de mentidera la màquina propagandística del govern espanyol. En Junqueras, en canvi, ens ho ha venut com el compliment d’un dels acords per investir Illa, però a hores d’ara ja no s’ho creu ni ell, i el més fotut és que això va per llarg. El procediment no és senzill, si hi haguessin ganes per part de tots, però amb les ganes d’esventrar-ho que hi ha, no us estranyi que acabi malament com les genialitats matineres de Trump.