El factor humà
O el sant o les faves
Hi ha poques coses més fines i delicades que un bon plat de faves. Amb la beina, sembla un menjar per a porcs, però, desgranades i convenientment guisades, és un producte per a gurmets de primera divisió. Una de les maneres fàcils de consumir-les és comprant un pot en conserva del tipus de fava que es coneix com a baby, per la seva mida reduïda. Ja venen fregides i amb oli i, si es vol, no cal ni escalfar el producte, ni afegir-hi cap altre ingredient, que soles són excel·lents. Després, vindria allò de la cansalada i la botifarra negra, els alls tendres, el punt de menta i un grapat de pèsols, per coure les faves a la catalana, però aquesta és una altra història.
Un dels factors que explicaria la devoció que per aquesta lleguminosa professa la gastronomia del país és la relació del producte amb un fet sobrenatural, de caire miraculós, que hauria ocorregut a la ciutat de Barcelona, al segle IV, en aquell temps en què els romans perseguien els cristians. Es diu que el bisbe de la ciutat, Sever, va rebre l’ajuda d’un pagès que es deia Medir quan el primer fugia d’una patrulla de soldats que el volia detenir. L’home cultivava faves a la falda de Collserola i, en agraïment per l’auxili, les plantes van créixer ràpidament i amb molta ufana. Amb el temps, Medir va esdevenir sant, Sever, màrtir –els romans els van acabar matant a Sant Cugat–i les faves, una menja nacional.
A la ciutat de Barcelona, es pot dir que, fa molts anys, la veneració per aquesta lleguminosa era equiparable a la que es professava pel sant que les va fer créixer, i per això no només es va decidir dedicar-li un altar en una de les capelles de la catedral, sinó que se li va consagrar una església sencera, al carrer que porta el mateix nom de Sant Sever. Es tracta d’un temple barroc que durant el conflicte de la Guerra Civil es va preservar intacte, a resguard dels cremaesglésies que van destruir tot el que van poder. Com va passar amb Montserrat, els Mossos van protegir la catedral i també Sant Sever, que té l’entrada davant per davant d’un dels accessos del Palau de la Generalitat.
D’aquesta manera, Sant Sever ha arribat intacta fins al segle XXI. No només això: aquest 2025, ha estrenat restauració que fa que el daurat de l’altar ressalti més que mai i que les seves pedres blanques semblin noves, acabades de posar. Han estat cinc llargs anys de feina pacient, molts diners invertits per la catedral i la Generalitat i només quatre dies de portes obertes.
Ara, l’entrada lliure al temple ja s’ha acabat. Si algú hi vol accedir, ha de passar per caixa. A la porta de Sant Sever, en comptes del Deu vos guard, hi ha un amable treballador d’una empresa de seguretat que, adreça els visitants a buscar el corresponent tiquet. També hi ha un cartell que detalla que el cost de la visita és de 3 euros.
Els mateixos 3 euros costen un quilo de faves en un comerç de Barcelona especialitzat en el món dels vegetals. Si es compra la conserva de les faves petites amb oli, el preu s’enfila a partir dels 4 euros. Pagar 3 euros per visitar la casa del sant o la mateixa quantitat per un plat de faves? Hi ha dilemes que semblen una blasfèmia, però hi ha peatges per limitar l’accés a les esglésies i a la contemplació del seu art que són ofensius, tan desagradables com ho és la mateixa usura.
