Èxit segons Aragonès

No tenim constància de si Pere Aragonès s’havia vist mai en somnis com a conferenciant a Yale (New Haven, Connecticut). Estaria bé que sí, perquè per aquí podríem trobar-hi una explicació. Estaria bé que el somni que un dia va tenir l’expresident fos aquest. Veure’s convidat de conferenciant a Yale! Ni conseller d’Economia, ni vicepresident de Quim Torra, ni president de la Generalitat de Catalunya. Ell es veia i se somiava conferenciant a Yale! Des d’aquest punt de vista absolutament legítim del seu currículum personal, trobo encertat i es pot compartir i qualificar de “gran èxit” el diàleg amb l’Estat malgrat el cost electoral per a ERC, tal com ha relatat en la seva dissertació a la universitat americana. Per veure’l com un “gran èxit” des de qualsevol altre punt de vista i d’anàlisi es necessita molta fe, un cert esbiaixament en la graduació de les ulleres i una imaginació desbordada i malaltissa. El president reconeix que l’objectiu principal no s’ha aconseguit i reconeix també el gran cost electoral que ha tingut l’estratègia per a la seva formació, però ho troba “un gran èxit”. Literal. A l’estratègia del diàleg, Aragonès hi veu una dimensió històrica, que és el mateix que fa el que no les pot haver. Diu que són verdes. Han treballat per les generacions que vindran, diuen, però facturat i cobrat només hi tenen els indults. No va dir allò que no se’ls ha entès, però per aquí va la cosa. El que viu ara ERC és l’èxit, segons Aragonès.