Masculinitat fràgil

Dissabte celebrarem un nou 8 de març que tornarà a posar sobre la taula les reivindicacions de les dones que lluiten pels seus drets i dels homes que els donen suport. En l’onada reaccionària que estem vivint amb perplexitat i preocupació, el Dia de la Dona és una data clau que aplega sensibilitats més enllà dels nombrosos i diversos moviments feministes i que apunta directament al cor del sistema capitalista: el patriarcat que durant segles ha tractat els homes com a superiors i les dones com a objectes i no com a subjectes. Al 8 de març s’hi pot sumar tothom, perquè el feminisme –o el que la majoria entenem com a tal– no té com a protagonistes només les dones, també va de justícia social i de garantir els drets de totes les persones, en tot moment i a tot arreu. El problema, és clar, és que la defensa d’aquestes drets resulta un insult per a determinades persones que veuen amenaçades les seves posicions. No es fàcil fer entendre a homes blancs heterosexuals –i a les dones que els aplaudeixen– que ja no tenen la paella pel mànec i han de començar a oblidar alguns dels privilegis que tenien assumits. N’hi ha que poden semblar ximples, com dir “nena” a qualsevol dona per infantilitzar-la; de més recargolats, com recórrer a l’obsolet i bavós argument que “aquesta va mal follada” quan s’exposen arguments que no agraden; o directament de més perillosos, que apel·len a la sensibilitat, les emocions o les tradicions per retallar drets de les dones, inclòs el dret a anar vestides com vulguin, fins i tot amb hijab. Sense oblidar les dones trans, que a tants conservadors fan por pel simple fet d’existir, una fòbia que al meu parer amaga el rebuig –potser fins i tot l’enveja– pel fet de gaudir de la llibertat de ser un mateix. El 8 de març és, en definitiva, un crit a la llibertat. També dels homes amb masculinitats fràgils, els que no entenen que els estereotips els fan mal a ells mateixos i els obliguen a mostrar-se sempre forts i competitius, i a menystenir les emocions. La perspectiva de gènere és igualment important per entendre, per exemple, per què ells tenen una esperança de vida menor, per què se suïciden més, per què tenen més accidents de trànsit i laborals, i per què omplen més les presons.