El taxista

Volia calma, efectivament. Estava cansat. Però ha resultat tal volta el viatge més intens que recordo últimament. Tot ha començat, arran del Mobile i la competència dels EUA i la Xina, amb una innocent pregunta. “Què prefereix, vostè, un Iphone o un Xiaomi?”

El discurs ha començat amb un elogi formidable del “comunisme capitalista” de Xi Jinping i de com el país envia a tot el món, també a Barcelona, emprenedors implacables perquè en poc temps converteixin la Xina en un imperi militar, tecnològic i social imparable. “No com aquí.”

Després ha saltat, és clar, als EUA. “Potser si està tan a favor dels xinesos això dels americans no ho veu tan clar”, m’he dit a mi mateix. Innocent de mi. Resulta que Trump és l’enviat que fa temps que esperava el món per posar punt final a totes les guerres. “És l’únic que vol la pau al món!”

Només els grans bancs, les grans corporacions, la gran indústria de l’armament i la depriment Europa volen la guerra del “dictador” Zelenski. “Home, per ser pocs, déu-n’hi-do”, he dit. Ui, ui... Ha rememorat les atrocitats a Crimea i com Putin hi va entrar com a salvador. El millor, en definitiva, és que el pla del president rus i de Trump s’apliqui com abans millor.

He gosat, amb to baix, recordar que per ser un home de pau el merder de Gaza potser se li havia escapat de les mans. Que no, que no. Que s’ha de reubicar els palestins “pel seu bé” i que la idea de fer una gran ciutat és collonuda. S’han d’acabar les guerres i ell ho farà.

També m’adverteix del pla que hi ha al món per reduir la població. Tot va començar amb Bill Gates, va continuar amb la vacunació i ara m’avisa que no begui Coca-cola. D’Espanya, per sort, no ha tingut gaire temps per alliçonar-me. Només una cosa, quan Pedro Sánchez es va reunir amb George Soros ja va veure que ell també és part del problema i no de la solució.