Una lluita a darrera hora
En els darrers mesos, la feina m’ha portat a conèixer de més a prop les realitats de municipis gironins com ara Celrà, Bescanó, Sant Gregori, Quart o Salt. Ha estat apassionant veure com cadascun té la seva identitat, les seves peculiaritats, festes, tradicions o patrimoni. I com els seus consistoris mantenen lluites diàries per aconseguir finançament, gratar subvencions, que s’han de convertir en equipaments socials, culturals o esportius; i com tots fan malabarismes i equilibris en els seus pressupostos.
Comparteixen el veïnatge o proximitat amb la capital, Girona. I això els provoca una pressió demogràfica que no tenen més remei que assumir. Per tant, hi ha també entre ells –i amb la resta de municipis de tot el territori català i més enllà– un tema comú i candent: l’habitatge. I més concretament, el de lloguer assequible o el de protecció oficial. En aquest àmbit hi ha una altra característica transversal entre aquests municipis: la voluntat de cercar una solució, una panacea que acabi amb aquesta realitat tan cruenta.
Però hi un altre element comú que haig de confessar que m’ha sorprès. La major part dels intents per posar-hi remei estan tenint lloc en un passat recent. M’explico: a final d’aquest any, sis municipis de la corona urbana de Girona anunciaven que havien començat a treballar en una licitació conjunta per construir pisos de protecció oficial. Celrà, Sant Gregori, Bescanó, Quart, Cassà de la Selva i Fornells de la Selva (Gironès) alliberaran sòl públic per tal que el Consell Comarcal del Gironès pugui anar construint el que, en un futur esperem que proper, seran més d’un centenar d’habitatges. Molt bé. Altres consistoris han optat per anar edificant i reservant un percentatge de pisos. També molt bé. A Salt, han anat adquirint habitatges –no construint–, però encara busquen dia a dia la manera d’anar augmentant l’oferta. I hi ha també qui opta per esperar que la solució vingui d’altres institucions ja que els seus recursos impossibiliten cap altra acció.
La manca d’habitatge fa temps que pica a la porta. És bo que es reaccioni. Però els resultats potser trigaran massa a arribar.
