L’antic regidor que fa vídeos

He sen­tit com s’auto­a­no­me­nava “el pen­jat de la bici­cleta” i és cert que Car­les Ribas Gironès va molt en bici­cleta i no para de fer vídeos per donar el seu punt de vista de com està Girona, la ciu­tat de la qual va ser regi­dor durant nou anys –del 2011 al 2020, amb els alcal­des Puig­de­mont, Ballesta i Madre­nas– fins que va dimi­tir. Ciu­tat de la qual va voler ser alcalde encapçalant una can­di­da­tura en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2023 a la qual li van fal­tar 122 vots per entrar a l’Ajun­ta­ment amb un regi­dor. Es declara libe­ral (no con­fon­dre amb neo­li­be­ral, als quals blasma), se sent hereu d’aque­lla Esquerra Democràtica de Cata­lu­nya de Ramon Trias Far­gas que va tenir en el seu pare, Pere Ribas Culu­bret, un pun­tal a Girona i un can­di­dat al Senat que no va reei­xir.

Des que va tren­car amb el seu par­tit, Con­vergència pri­mer i el PDe­CAT després, per anar a parar al PNC de Marta Pas­cal, Car­les Ribas s’ha con­ver­tit en objecte de desig de les for­ces polítiques giro­ni­nes. Això, almenys, és el que es diu pel car­rer. I en Car­les juga a dei­xar-se esti­mar. De fet, fa poc, en un acte públic, quan li pre­gun­ta­ven a en Car­les si seria la cara d’Aliança Cata­lana a Girona com es rumo­re­java, abans que ell tingués temps de res­pon­dre, una veu va sor­gir del dar­rere per dir: “No, serà el número 2 del PSC.” Era Sílvia Pane­que, que en feia broma. Però és cert que ha cor­re­gut que a Car­les Ribas li han ofert ser a la llista diver­ses for­ma­ci­ons. No nega una tru­cada pro­pera a Sílvia Orri­ols, però no d’ella. I en prin­cipi des­carta cap apro­xi­mació a la for­mació de l’alcal­dessa de Ripoll. No nega, però, con­ver­ses infor­mals amb altres par­tits, des dels soci­a­lis­tes als repu­bli­cans pas­sant pels popu­lars, fins i tot males llengües diuen que es deixa esti­mar pels seus.

Sem­bla tenir coll avall que no serà alcalde, però té ganes de tor­nar a la política activa, ja que no va poder ser, com volia, dipu­tat. Allu­nyat de Car­les Puig­de­mont, ara es refu­gia en els seus vídeos molt crítics amb l’equip de govern de Girona i, espe­ci­al­ment, amb l’alcalde Lluc Sale­llas. I quan explica què creu que neces­sita la ciu­tat, al marge de la seva presència, parla d’una regi­do­ria de gestió per recu­pe­rar el pres­tigi de la ciu­tat. Una regi­do­ria que fes una audi­to­ria pública dels pro­ble­mes, de com fun­ci­o­nen les llicències d’acti­vi­tats i obres, d’un exer­cici de trans­parència del per­so­nal muni­ci­pal i la feina que fa. Crític amb el secre­tari, con­ti­nua pen­sant que a l’Ajun­ta­ment li cal un equi­pa­ment d’ofi­ci­nes nou fora del Barri Vell i pro­posa el parc Cen­tral per cons­truir-lo, a cavall de tres bar­ris: Eixam­ple, Sant Narcís i Santa Eugènia, més enllà del via­ducte. Segueix defen­sant un acord amb els muni­ci­pis de l’àrea urbana pel tema d’habi­tatge i una recu­pe­ració del “Girona, rai” en el sen­tit de recu­pe­rar polítiques de patri­moni i cul­tura en clau d’àrea urbana i recla­mant un pla d’orde­nació museística.

A les tertúlies defensa el “Girona som tots” i se’l veu amb ganes de tor­nar a la cursa elec­to­ral, però amb la cer­tesa que sol ho tindrà molt difícil. Es deixa esti­mar, con­ti­nua fent vídeos i s’apropa a tot­hom que el vul­gui escol­tar. Només el temps dirà si par­ti­ci­parà a les muni­ci­pals i amb qui ho farà.