De set en set
“Per uns trens dignes”
El simulacre del traspàs de Rodalies a la Generalitat descarrila doblement abans de començar. D’entrada és mentida el que va afirmar ERC que havia aconseguit un dels seus objectius electorals. ERC només ha acordat una gestió compartida Estat-Generalitat de Rodalies, per tant als antípodes d’un traspàs íntegre de Rodalies i mercaderies. D’altra banda els sindicats espanyols dels comitès generals d’empresa (CGE) de Renfe i Adif han convocat set dies de vaga durant aquest mes de març i principi d’abril contra el que consideren “una duplicació de la gestió a través d’un nou entramat societari que només farà augmentar el cost que recaurà en els ciutadans”. Certament no hi hauria d’haver cap duplicitat, simplement un traspàs clar i nítid. Però justament aquests sindicats també s’hi oposarien, ja que si alguns funcionaris tenen clar què és l’Espanya radial, són aquests: volen dependre del centralisme administratiu directament. Restaran en silenci els secretaris generals de CCOO, UGT i CGT de Catalunya amb relació a aquesta vaga? Per què no han obert mai la boca sobre els milers d’hores laborals que han fet perdre als soferts treballadors i treballadores de Catalunya amb el pèssim servei ferroviari de Renfe? No costa gaire d’imaginar l’embolic que tindran en les properes hores les direccions catalanes d’aquests sindicats. I veurem el mateix amb el simulacre del traspàs de competències en Hisenda. En aquest cas, els funcionaris sí que són diligents, a diferència dels de Renfe... L’ANC va encertar de ple quan va centrar la seva acció en el nou curs polític en la defensa d’un transport públic digne i eficient. Alhora, contra una de les formes explícites de l’Espanya radial.