La copeta Catalunyeta

Home i tant que hem d’indignar-nos amb la postura de la Real Federación Española de Futbol en el tema de la selecció nacional de futbol. Qui són ells per autoritzar o no partits amistosos? Què és això d’impedir que uns ciutadans es reuneixin i juguin un partit de futbol de costellada?

I tant que hem d’indignar-nos amb una Federación de boina a rosca que escampa per Puerto Hurraco la caspa per aspersió vestida amb l’imbatible modelet format per xandall + sandàlies amb mitjons executiu (blancs).

I tant que hem d’indignar-nos amb el tal Ángel María Villar, aspirant a convertir-se en “el empleado del mes” d’un bar de menús de 8 euros en què els escuradents són reciclats. Sí, quan una banda està usada, el següent client utilitza l’altra.

Un paio, el tal Villar, que té tan poques coses a dir i tantes a obeir que ahir el vam veure en un aeroport fugint dels periodistes de TV3 que li demanaven el parer sobre el tema. Més que un directiu de futbol semblava una folklòrica tornant d’una exitosa gira americana. Només li faltava dur unes ulleres model autopullman d’aquestes que ara estan tant de moda i anar dient: “Sólo somos buenos amigos”.

Això sí, tanquem els ulls a la realitat que aquí fem grans festes el dia que aconseguim jugar el mundial de cúrling. Sí, sí, deixem-nos bous i esquelles aconseguint el reconeixement de la selecció nacional de cúrling i que ens tanquin la porta als nassos quan toca jugar a futbol. Encara que sigui un solters contra casats.

I, sobretot, tanquem els ulls a la xarlotada de la Copa Catalunya. Ja sap, la Copa Catalunya és allò que durant un temps en van dir Catalunya Cup (jo, posats, l’hauria batejat com a Catalunya Cup and the Wailers).

Una temporada juguen dues edicions, la següent no en juguen cap, l’altra fan les semifinals al març i la final al novembre i ahir apassionant participació del Barça amb ni més ni menys que cinc jugadors, cinc, del primer equip.

Selecció nacional de futbol? I tant!! La d’un país que és capaç d’organitzar l’actual Copa Catalunya.