Grans carnestoltes!
Sembla impossible que un moviment tan inversemblant com poden ser aquestes festes aconsegueixi una unió amb tota la gent que, en general, hi va només a mirar! Vull dir que, a part que admiro molt tot l’esforç que fan durant quasi tot l’any tota la gent que participa en les rues i formen les seves carrosses, a mi també m’impressiona veure persones individuals o en petits grups disfressades com mai no m’ho hauria imaginat! Un espectacle increïble! I aquí crec que rau un dels secrets d’aquest moviment. Veure tota una senyora vestida de lleona, o tot un senyor amb un vestit de majordom, m’impacta! Aquesta manera de deixar-se anar de tots els participants, davant de tothom, coneguts i no coneguts, em dona energia creativa. I el millor de tot, a les persones que en aquells moments hem decidit anar de “normals” ens fa sentir una reacció curiosa. En aquells instants, de vegades penses: potser ets tu, que vas per un camí errat. I et sap greu no portar ni que sigui un barret especial que, evidentment, a la vida normal mai portaries! Per uns instants, acceptes que la ficció ha guanyat al món real!