El món continua girant

“Ens agradi o no, el món continua girant amb nosaltres o sense” és sens dubte una de les reflexions que més profundament vaig aprehendre del meu avi. Era un home savi, un home que va sobreviure a la destrucció de la seva cultura i que la va haver d’aprendre (i aprehendre) d’amagat, treballant incansablement. La seva trajectòria no difereix de la de moltes altres persones d’aquest país, però egoistament jo hi dono un valor especial perquè era la seva, una història que ens transmetia sense grans escarafalls, amb tendresa i serietat, perquè volia el millor de i per a nosaltres. Era un home formal, un home crític i un home profundament reflexiu i, no obstant això, era també un home alegre. Recordo com cofoi ens trucava i comentava com li havien publicat una nova carta d’opinió (precisament en aquest diari) i ens demanava ràpidament l’opinió, cercant un moment de confidències i inclús brega dialèctica. Li agradava enraonar. Era un home fantàstic i era el meu avi. Per això quan va morir em va doldre especialment veure com al meu voltant, el món continuava girant. I va ser quan vaig recordar les seves paraules. A ell li agradava que el món girés, i sempre es va moure per aquest ideal. Així doncs, sí, el món continua girant. I esperem que per molts anys més. Gràcies, avi.