Dones joves: el vostre moment

Dones joves del món, us arriba el vos­tre moment. Cert que les gene­ra­ci­ons que us pre­ce­dim no us hem posat una catifa ver­me­lla per tal que asso­liu les fites sense des­pen­ti­nar-vos, però podeu comp­tar amb nosal­tres. Mai més esta­reu soles per fer pujar els colors a la cara, i molt més que els colors, als agres­sors. Les que vam haver de callar, hem après la lliçó. A vosal­tres, ningú us dirà que se us passa l’arròs si trieu un model de vida con­cret. Llui­teu con­tra els que no volen cedir ni un pam de poder i ocu­peu en massa els espais on es pre­nen deci­si­ons. Us per­ta­nyen, i qui millor que vosal­tres per cobrar-vos les fac­tu­res pen­dents. Con­quis­teu els des­pat­xos, els quiròfans, les aules, els labo­ra­to­ris, les ins­ti­tu­ci­ons, les pri­me­res files... tot allò que inci­deixi en el vos­tre futur. Per­deu la por, plan­teu-vos sem­pre que s’escai­gui, i pen­seu que fins i tot un petit avenç val la pena. Jun­tes sou imba­ti­bles. Esmi­co­leu el sis­tema patri­ar­cal; les vos­tres mans, uni­des, són armes de des­trucció del mas­clisme. Pre­neu els car­rers. Remo­veu consciències. Si teniu un dia tran­quil, pobres de vosal­tres que el des­ti­neu a nete­jar cor­ti­nes o fer la cuina a fons men­tre algú altre, a la llar, es fa l’amo i senyor del coma­na­ment a distància. Quan més s’ensumi la barbàrie, més dan­sa­rem ple­ga­des al compàs de la vos­tra música. Llui­teu con­tra el model que us cosi­fica, con­tra la dic­ta­dura del cos espi­gat. Recor­deu que també teniu dret a estar malal­tes, i fins i tot a reser­var-vos esto­nes en què no us dona la gana de llui­tar per res ni per ningú. És sa esca­mar­lar-se en un sofà a mirar una pel·lícula que els crítics pun­tuen amb un 2 sobre 10 sim­ple­ment perquè us emo­ci­ona l’escena final. Que això no us fa febles. Us fa, sim­ple­ment, huma­nes. Segu­ra­ment ho neces­si­ta­reu de tant en tant, perquè cura és un terme femení però encara s’ha d’escriure que no ens per­tany només a nosal­tres.