Cridarem, Josefina

“Dia 16 d’agost de 1936: A les 6 de matí vàrem par­tir (de Bar­ce­lona) a bord del Ciu­tat de Tar­ra­gona amb rumb a Mallorca, 30 mili­ci­a­nes i 400 mili­ci­ans per pren­dre part de les ope­ra­ci­ons con­tra els fei­xis­tes.” Escriu la cin­quena mili­ci­ana. Només coneixíem el seu ros­tre. Ara els his­to­ri­a­dors Jaume Miró i Julià Rodríguez l’han iden­ti­fi­cada. És Jose­fina Gar­cia Prats, la dona que mira la càmera des­a­fi­ant, a l’esquerra de la foto­gra­fia. Les varen foto­gra­fiar al petit pati de l’escola Gra­du­ada de Mana­cor. Iro­nies de la vida, aquest col·legi el va cons­truir el con­sis­tori repu­blicà, for­mava part d’aquell pla quin­quen­nal que es volia dur a terme durant la Segona República per cons­truir entorn de 27.000 noves esco­les i reduir l’alta taxa d’anal­fa­be­tisme.

Jose­fina, ara sí que la podem citar pel seu nom, n’era cons­ci­ent, de la com­pli­cada situ­ació en què es tro­ba­ven. Ho recull al seu diari, el 4 de setem­bre de 1936, abans de ser cap­tu­ra­des: “Quins moments més ine­nar­ra­bles de perill! Quina emoció davant del moment enorme de perill sense arran­ja­ment pos­si­ble!”, escriu a l’ano­me­nat Diari d’una mili­ci­ana, i afe­geix: “Jo he aga­fat la nos­tra ban­dera, perquè no vull que quedi aban­do­nada i ha d’anar amb nosal­tres fins a l’últim moment! Quin ner­vi­o­sisme exis­teix! Tots volen mos­trar-se valents i, tan­ma­teix, es veu que l’aba­ti­ment, el ter­ror i la por els domi­nen! Tenim que­viu­res per a un parell de dies, munició també, espe­rem els esde­ve­ni­ments.” És el punt i a part del seu Diari. Aquí esta­mos, Revista Men­sual Ilus­trada de Falange Española Tra­di­ci­o­na­lista de las J.O.N.S., en va publi­car frag­ments el juliol i l’agost de 1938. L’his­to­ri­a­dor Antoni Tugo­res el recull ínte­gra­ment al lli­bre Mori­ren dues vega­des. Daria i Mercè Buxadé, infer­me­res cata­la­nes assas­si­na­des a Mallorca l’any 1936.

Elles varen veure les tro­pes del capità Bayo quan par­tien per al reem­bar­ca­ment. No n’eren cons­ci­ents del que succeïa. Cre­ien que la centúria es diri­gia al camp de bata­lla, ho deixa escrit Jose­fina. Des­criu aque­lla imatge poètica: els veuen des­fi­lar “a la llum de la lluna plena, tan en silenci, veient-se només la bri­llan­tor dels fusells i l’ombra dels mili­ci­ans.”

Per molt que pogues­sin ima­gi­nar la seva fi, mai degue­ren pen­sar en aque­lla atro­ci­tat. Tomeu Fer­rari, autor de Mallorca con­tra los rojos, conta que “abans d’afu­se­llar-les, les cinc infer­me­res van patir una d’aque­lles vio­la­ci­ons múlti­ples que ser­vei­xen per lle­var les ganes insa­ci­a­bles de les hor­des. I aque­lla nit, per les notícies que ens han dei­xat els tes­ti­mo­nis. Les hor­des van haver de que­dar satis­fe­tes.”

Avui, a la mani­fes­tació del 8-M, a Palma, la pre­si­denta de la Memòria Democràtica de Mallorca, Maria Antònia Oli­ver París, citarà les dones que varen ser assas­si­na­des durant la guerra civil a Mallorca. Enguany, quan pro­nunciï el nom de les cinc mili­ci­a­nes hi afe­girà el de Jose­fina Gar­cia Prats. Ara més que mai cal man­te­nir viva la memòria democràtica perquè surti a la llum la veri­tat i tots aquells que gosen insul­tar les vícti­mes d’aquesta barbàrie s’asse­guin, una vegada per totes, al banc dels acu­sats.