I plourà

Un lec­tor ens envia un e-mail en el qual rei­vin­dica amb tot el dret la seva opció d’abs­te­nir-se a les elec­ci­ons de demà. És una opció de càstig democràtic tan res­pec­ta­ble –i ja em per­do­narà– com inútil. Inútil perquè, al final, ni un 85% d’abs­tenció, o vot en blanc, o vot nul, farà que cap ajun­ta­ment es quedi sense alcalde o regi­dors. O que els escons dels Par­la­ments valencià o balear que­din buits o que no es triïn nous pre­si­dents. És més: ¿de veri­tat que fir­ma­ria l’amic lec­tor perquè la seva opció, la d’abs­te­nir-se, fos la majo­ritària? Crec que no. El tinc per demòcrata i sap que gràcies al fet que som en una més que per­fec­ti­ble democràcia dilluns tin­drem alcal­des i regi­dors i pre­si­dents elec­tes. Com també sap que es pot abs­te­nir, o votar en blanc o nul, amb plena lli­ber­tat pre­ci­sa­ment perquè som en una democràcia. Que ja no som als temps que votar era inútil –al fran­quisme, per exem­ple, que també es votava– i que no fer-ho et con­ver­tia en un delinqüent.

L’amic lec­tor té fona­men­ta­des raons per abs­te­nir-se. Té por que el seu par­tit gua­nyi i no governi. O que pacti amb qui no diu que pac­tarà. A tot arreu mana­ran els matei­xos. El seu alcalde li agrada i sor­tirà segur. Té ganes de canvi però ningú el con­venç. No li agrada el can­di­dat que pre­senta el seu par­tit. Els polítics no com­plei­xen. I vol anar a la platja. Però pot ser que si l’amic lec­tor no vota, el seu par­tit aquest cop perdi; que ja no s’equi­vo­qui de pacte perquè no podrà deci­dir; que els matei­xos també mana­ran ara al seu muni­cipi; que el seu alcalde ho dei­xarà de ser; que no hi haurà canvi i que qui con­ti­nuarà d’alcalde tam­poc el con­venç. Que tot podria haver estat dife­rent si hagués can­viat de par­tit. Que vostè alguna vegada tam­poc no ha com­plert. I sap que, a més a més, demà plourà. I que tot això que no vol que passi pot pas­sar, perquè no només vostè pensa com vostè. I perquè el Tomàs Molina l’encerta més que l’erra.