El resultat que no esperaven d’una consulta

Partint que la llei que van presentar conjuntament PP i Vox a les Corts Valencianes sobre la llibertat educativa no ha tingut un altre objectiu que arraconar el valencià, el resultat d’aquesta nefasta consulta, en canvi, ha estat una derrota contundent per al govern Mazón. Si s’analitzen les xifres per comarques i no només amb el còmput global, la població ha dit que el valencià al País Valencià està viu i que és la llengua en què volen que els seus fills aprenguin. Les majories aclaparadores molt per sobre del 70% a quasi totes les comarques valencianoparlants –exceptuant la ciutat de València i la d’Alacant–, que en una comarca castellanoparlant hagi guanyat l’opció del valencià i que en altres de les considerades comarques xurres (com es denomina les castellanoparlants, allà) el català hagi estat escollit per sobre d’un 30%, és un èxit. I diem això perquè quan el sistema educatiu valencià estava organitzat en dues línies (català o castellà), que triaven les famílies en el moment de la matrícula, l’opció en català era del 30%. La població valenciana, no només la valencianoparlant, s’ha sentit atacada per aquest descarat menyspreu i s’ha mobilitzat per la defensa del valencià i d’un sistema educatiu plurilingüe més integrador. Qui vol que els seus fills aprenguin una llengua quan en poden aprendre dues? I per això a les comarques valencianoparlants és on la participació ha estat més elevada, però també a les àrees de predomini lingüístic castellà que més participació han registrat és on més valencià s’ha escollit. La part amarga d’aquesta victòria és que quan es portin a terme els resultats de la consulta, ni havent triat l’opció de català es podrà superar el 60% de l’aprenentatge en la llengua pròpia. I a les zones castellanes, el màxim en valencià serà del 12%, que correspon a l’assignatura de llengua, de la qual, a més, se’ls dona l’opció de demanar l’exempció. O sigui, zero contacte. Així que adeu a la vehicularitat del 25% de català a les zones castellanoparlants i hola a la segregació d’alumnes per llengua a les valencianoparlants. I en canvi, a Catalunya, els tribunals obliguen que tothom faci un 25% de classes en castellà amb l’argument de no segregar.