Expressions

Res és tan com­plex com defi­nir l’uni­vers de les parau­les quan d’aques­tes es deri­ven inter­pre­ta­ci­ons que sem­blen el que no són i que ens hi acos­tu­mem com el glaç al reci­pi­ent que el conté. Les parau­les no són tam­poc innòcues, perquè des­per­ten sen­ti­ments, imat­ges i altres meca­nis­mes de repre­sen­tació men­tal sobre els quals es sedi­men­ten múlti­ples con­duc­tes huma­nes. Les parau­les i fra­ses fetes s’enco­ma­nen i pas­sen a ser col·loquials i d’ús comú i, per extensió, accep­ta­des. En aquests dar­rers mesos s’ha inten­si­fi­cat l’expressió “cordó” per asse­nya­lar les bar­re­res que s’hau­rien d’apli­car a deter­mi­nats par­tits d’extrema dreta per aïllar-los de la resta de par­tits. Un cordó sig­ni­fica, entre altres coses, una pro­tecció. Acor­do­nar és pro­te­gir i pri­var l’accés d’algú a quel­com que s’ha de pre­ser­var. Des de ja fa anys, l’asse­nya­la­ment de l’extrema dreta s’ha fet amb la metàfora “sani­tari” per indi­car un aïlla­ment que és habi­tual en la sani­tat. És una expressió malau­ra­da­ment poc afor­tu­nada. Els seus detrac­tors, aques­tes for­ces polítiques ara en ascens, la cri­ti­quen per il·legítima i anti­de­mocràtica. Apli­cat a la política, seria millor que el cordó fos ideològic i no sani­tari. Com en mol­tes altres expres­si­ons ja natu­ra­lit­za­des no des­per­ten reac­ci­ons de part de ningú, ni dels lingüistes, per exem­ple. Un altre mal ús del llen­guatge i que s’ha nor­ma­lit­zat és el “boca a boca” per expres­sar que una infor­mació es fa córrer entre per­so­nes. La cor­recció passa per intro­duir als mit­jans la referència del “boca en boca” i també el “boca-ore­lla” d’ori­gen anglo­saxó. Altres exem­ples d’expres­si­ons errònies que s’han incor­po­rat al llen­guatge quo­tidià i que s’accep­ten són “intel·ligència arti­fi­cial” i “con­te­ni­dors intel·ligents”. Expres­si­ons que es poden sim­pli­fi­car són “full de ruta” o “posar en valor”, subs­tituïbles per pla, estratègia, o valo­rar. D’altres són pro­ducte de la moda, com els angli­cis­mes en el comerç, o de l’ús per subs­ti­tució, com és l’expressió “coral”. Els angli­cis­mes i gal·licis­mes fa temps que for­men part de la nos­tra vida i ens inun­den amb expres­si­ons que podrien per­fec­ta­ment ser subs­tituïdes per les nos­tres. Què pas­sa­ria si a par­tir d’ara parléssim dels caps de cuina i no dels xefs, per més accep­tada que sigui l’expressió? D’exem­ples en podríem posar tants, això sols és una petitíssima mos­tra.